Onze anys després, el FC Barcelona tornarà a disputar una final de la Copa del Rei. Serà a València, el 13 de maig, contra l’Athletic Club de Bilbao, que es va cruspir per 3 a 0 el Sevilla sense embrutar-se els bigotis. Aquesta és la dada més positiva de l’empat a 1 gol contra el Mallorca, a Son Moix. De fet, la classificació és l’únic fet remarcable perquè els blaugranes van tornar a fer un partit dolent. Tant, que durant uns quants minuts l’eliminatòria va semblar que cauria del cantó mallorquí. Va ser des del gol del Mallorca de l’últim minut de la primera part fins a l’expulsió de Josemi al minut 64’. Entremig, la jugada clau del partit: minut 50, penal i expulsió de Martín Cáceres, i aturada de Pinto (que es deu haver garantit jugar contra els lleons).
La classificació per a la final té un valor extraordinari de cara al darrer tram de la temporada. Reforça la plantilla i dóna tranquil·litat a la institució, ni que sigui durant unes hores. Un dels tres títols a què opta l’equip el té a només un partit. La Copa del Rei sempre és estratègica. És una mena de roc a la faixa que tenen els equips grans per si van mal dades. Una final engresca l’afició i manté tens l’equip. És un dels partits més vibrants que es pot disputar durant la temporada. A més, jugar-lo contra l’Athletic Club hi afegeix una aura especial.
Ara: el partit d’ahir no esvaeix cap dels dubtes que s’han generat des de fa setmanes i que les tres ensopegades consecutives a la Lliga espanyola han fet brollar. El joc va tornar a ser espès i de molt mal gust. A l’equip se’l va veure incòmode i desorientat. Ahir, l’excusa era el vent que és, certament, un fenomen que converteix el cuir en una pilota de platja i que és capaç de destarotar els cervells més desperts. Però els jugadors van tornar a moure’s amb la mateixa pesadesa dels darrers partits. Canvien les excuses, gairebé ja se n’han formulat tantes com per quès s’han donat per a explicar una davallada que, si bé era previsible i necessària per a regenerar l’equip físicament, s’allarga més del que s’havia calculat.
dijous, 5 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
7 comentaris:
Jordi,
Sobre el partit, poc a comentar, si acàs un nou grà de sorra a aquesta montanya de dubtes que s´està creant alrededor del estat físic i sobretot mental del equip...i al tantu no es giri en contra de Valdés el penal aturat per Pinto i com a consecuéncia en contra del equip. Sí, en som capaços de fer aquestes coses els culés.
Sobre la teoría de Perarnau que m´apuntaves ahir dir que m´ho vaig llegir, jo era un dels que comentava al seu blog i desde llavors que el llegeixo sovint. Em sembla interessant però no hi crec molt fermament amb aquesta tesis, més que res perque no estem sols i tots els equips també fan una planificacio física similar, amb la curva alta al marça-abril. Fet que em torna a portar a la cuestió mental.
@ Lenny
La informació del Perarnau és bona. Sap de què parla i li ho han explicat.
No crec que tots els equips facin el mateix. Recordo alguns casos d'equips que fan una sortida molt forta, per mirar d'agafar un bon coixí de punts i així no entrar ràpidament en una dinàmica negativa. D'altres, en canvi, busquen estar forts al final. Són plantejaments arriscats, perquè hi ha factors com les lesions o les expulsions que no es poden controlar. També s'ha de planificar en funció del calendari, calculant quins seran els teus rivals. Però ho fan, sobretot els qui només tenen un objectiu, com la salvació.
El Barça ha d'estar bé tota la temporada, però sobretot al final. I sembla que enlloc d'anar de menys a més, ho ha fet al revés. Aviat sortirem de dubtes.
El factor mental també hi influeix, segur.
A veure si ens anem animant poc a poc... Sobre el tema físic, no estic d'acord amb l'amic Lenny. Certament tots els equips plantegen una preparació física per la temporada, però molts tenen una facilitat que espanta per canviar els staffs tècnics i això crea una mica de desordre. El Madrid feia pena amb en Schuster, no entrenaven adequadament i li van fer el llit a l'entrenador. Va arribar en Juande y el club li demanà resultats immediats. Suposo que va pensar, tots a darrera ben ordenadets, joc físic y a veure si el talent de dalt ens soluciona la cosa. A més, preparació física accelerada per obtenir resultats ràpids, no pas pensant en estar en nivell òptim al final. Tàctica arriscada però intel•ligent, li ha sortit prou bé. Però no crec que un equip professional, que ha improvisat a mitja temporada la seva preparació, pugui optar realment a guanyar el títol... el podrà disputar fins que li aguantin les cames, però si al Barça han fet bé la feina, no crec que arribin a temps. Si no, com dèia fa uns dies, ja no entendré res...serà millor improvisar.
SALUT!
Hola, lo mejor es que ya estamos en la primera final. Tantos años hace que no podíamos disfrutar la Copa... Del partido, mejor no comentar nada. Una saludo. Te interesaría intercambiar links??
Parlem molt de la preparació fisica i no diem res de que els altres equips saben com contrarrestar el joc del Barça i en Guardiola sembla que no tingui alternatives per sortir de aquesta situació
Qué els rivals saben contrarestar el joc del Barça? Jo no he vist encara cap partit del Barça de Guardiola on es veiés el rival massa convençut de guanyar-nos, de fet ens han guanyat ben pocs equips. El que passa és que al futbol, com a la vida, és més fàcil destruir el joc del contrari que crear-ne de propi. Però m'agrada que el Barça segueixi fidel al seu estil, es un posicionament que dóna prestigi i identitat.
SALUT
Publica un comentari a l'entrada