El lector

De la pel·lícula El lector m’han interessat tres personatges que considero arquetípics. Es tracta dels dos protagonistes, el Michael Berg adult (Ralph Fiennes) i la Hanna Schmitz (Kate Winslet) i el jove estudiant de dret que durant el judici es rebel·la de manera estentòria contra el passat i el present del seu país.
El film planteja el cas d’una exmembre de les SS i guardiana d’un camp de concentració. En el judici, Schmitz es defensa argumentant que es va limitar a complir la feina enviant les presoneres a morir, perquè calia fer lloc a les dones que arribaven, i no obrint les portes d’una església que s’havia encès amb un grup de presoneres dins, perquè hagués dut el caos i que s’escapessin. “Vostè, què hagués fet?”, diu interpel·lant el jutge. La declaració de Schmitz denota lleialtat a les institucions socials i polítiques vigents a l’Alemanya nazi de la qual n’era una funcionària. Demostra que per a ella actuar correctament era complir els deures institucionals. El tribunal condemna Schmitz a la cadena perpètua i la fa boc expiatori del grup jutjat.
De jove, Michael Berg havia estat amant de Hanna Schmitz i en continuava enamorat de gran. Descobrir el seu passat nazi li suposa un xoc emocional que no supera mai. Berg té dues oportunitats d’ajudar Schmitz i en les dues es fa enrere. La primera, durant el judici deixant que Schmitz assumeixi tota la culpa perquè li fa vergonya confessar que és analfabeta; ho sap i ho calla. I la segona quan hores abans de l’alliberament de Schmitz li nega l’ajuda i l’escalf que a ella li fa falta per a viure en llibertat. El rebuig l’aboca al suïcidi.
A mi em semblen personatges arquetípics del comportament humà. I que la qüestió de la culpa col·lectiva és universal i que no cal que es circumscrigui en episodis de la història gran de la humanitat, com pot ser l’Holocaust o les dictadures espanyola, xilena o argentina. La història petita, la que no produeix víctimes a l’engròs, també té culpables i còmplices individuals i col·lectius, molts Schmitzs i massa Bergs, molts jutges a punt de netejar les consciències i poques veus que es rebel·lin quan encara s’hi és a temps.