Dels joves i la crisi del periodisme

Dijous a la nit, al programa de Catalunya Ràdio Els millors anys de la nostra vida del Bernat Soler, es va obrir a la participació de 17 joves, la majoria universitaris, nascuts al voltant del 1990. El propòsit amb què se'ls havia convidat tenia el seu punt d'interès, malgrat que les seves respostes fossin d'esperar: saber què en pensen i com viuen els joves el FC Barcelona, és a dir, quina actitud tenen davant de qüestions que històricament s'han associat al barcelonisme, i que en algunes èpoques han semblat que esdevenien gairebé endèmiques, com ara la tendència al derrotisme o el victimisme, que aquesta setmana mateix ha estat ressuscitat per la plataforma d'opinió de Jordi Medina Un crit valent (en el seu informe recull que el Reial Madrid hauria guanyat 19 lligues espanyoles de manera irregular). Com que es tractava de 14 nois i 3 noies que s'han fet culers a partir del final del Dream Team, és a dir, que han viscut més moments de victòria que no pas de derrota, era previsible que la seva visió fos força diferent del que és la mitjana històrica del barcelonisme.
I, certament, no hi va haver gaire sorpreses. Les seves respostes van seguir el guió que es podia imaginar, tot i que en algun aspecte sí que van capgirar l'expectativa, com quan van evidenciar interès per qui és el president del club i els seus directius dels quals esperen que els representin amb la dignitat inherent al càrrec. No només viuen el Barça des de la pilota, doncs.
Ara: l'experiència va resultar-me aclaridora pel que fa el conjunt de la conversa que hi va haver. I és que aquests joves, que molt probablement podem prendre'ns com a una mostra representativa -i no només del seu sector d'edat, em penso-, van evidenciar tenir un coneixement molt ampli del futbol i una capacitat crítica notable que té molt a veure amb la facilitat d'accés a les fonts d'informació. Vull dir que hi ha vegades que les respostes a qüestions com el per què de la crisi de lectors de la premsa escrita ens apareixen contestades de manera tan inesperada com clara.