Què farem avui?

És gairebé ja un ritual. Quan els culers es troben, la salutació més habitual consisteix a preguntar-se què farem avui? I, a partir d’aquí, s’obre tot un ventall de possibilitats, una per a cada tipus de culer. Hi ha el qui sempre dóna per descomptada la victòria perquè “si hi van, els altres no tenen res a fer”. Aquest tipus de culer, ara fa unes setmanes, quan l’equip no parava de guanyar, més que preguntar què farem avui?, el que es demanava és quants en farem avui? A l’altre extrem de l’univers culer hi ha el qui sempre ho veu tot negre i que a la pregunta de què farem avui? respon amb un “si ves, patir, farem!” Moltes vegades sembla que és una resposta merament tàctica: si l’equip l’espifia diuen: “ja ho deia jo”; i si guanya, tenen ràpida una resposta com ara: “oh!, sort de... ” una qualsevol jugada; o bé, si la victòria és espaterrant, “si juguessin sempre així, rai!” Amb tot, cap d’aquest d’aquests dos comportaments reflecteix el culer mig. El més nombrós és aquell que l’enfila per allà on li sembla que bufa el vent. Vull dir que quan l’equip va bé, s’apunta a l’aquest any, sí!, però que al mínim contratemps ja li entren tots els mals i deixa anar l’aquest any, tampoc!
Trobo que és en la pregunta què farem avui?, més que no pas en les respostes, on hi ha el problema de veritat. Perquè hi observo una incapacitat gairebé malaltissa de gaudir de manera plena d’un partit de futbol fent costat al teu equip. A mi em sembla que en aquesta necessitat d’anticipar el resultat, ni que sigui d’una manera inconscient, potser retòrica, hi ha una por a la derrota que em penso que ja és atàvica. No crec pas que s’hi pugui fer res.
Quan m’ho pregunten a mi, responc invariablement que no ho sé. És clar, si m’ho demana algú que no em coneix gaire o gens, se’n va pensant que no tinc ganes de parlar-hi. Què hi farem! Però és una resposta sincera. I no pas perquè pensi que en un partit es pot guanyar, empatar o perdre, així simplement, sinó perquè és una qüestió d’actitud vital. I fent de periodista encara més.
- I així –em demanen–, què farem avui?
- Bona cara quan guanyarem!