Des de fa unes quantes jornades hem observat que el FC Barcelona ha recuperat el to físic i que torna a demostrar una superioritat abassegadora davant dels seus rivals. Més o menys és així a partir del partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rei a Mallorca. Athletic Club, Olympique lionès i Almeria havien marcat la recuperació de tots els arguments futbolístics i la intensitat que els blaugranes havien ensenyat durant el primer tram de la temporada. Ahir, davant del Màlaga al Camp Nou, també va tornar aquella facilitat golejadora. El Barça va vèncer per 6 a 0, amb gols de Xavi, Messi, Henry, Eto’o (que en va fer dos) i Alves. I com aquells primers mesos, el partit també va quedar resolt a la primera part, que va acabar amb un 4 a 0 prou eloqüent. L’equip de Josep Guardiola va guanyar el partit amb una facilitat fascinant i amb una sensació de passar-s’ho bé indissimulable. La impressió d’inferioritat dels jugadors del Màlaga va ser encantadora, semblant a la que fa una setmana havia paralitzat els jugadors de l’Almeria.
La victòria, el joc i la golejada d’ahir, vull dir el retorn del Barça del primer terç de la temporada, és una gran notícia per una raó d’una transcendència que va més enllà dels tres punts que hi havia en joc i que serveixen per a mantenir la distància respecte del Reial Madrid a la Lliga espanyola, que no és poca cosa certament. I és que confirma que la baixada del rendiment dels primers mesos de l’any va ser només momentània, un respir necessari que l’equip es va agafar per a esperar l’arribada de l’abril i el maig, el moment decisiu de la temporada en què es jugarà tots els títols. El calendari que haurà d’afrontar del 5 d’abril al 17 de maig continua sent un obstacle extraordinari, però l’estat de forma de l’equip permet tenir confiança. El calendari i les lesions perquè perdre Touré Yaya i Iniesta, dos jugadors del mig del camp, en una sola tarda és un cop preocupant. Ara: una temporada ja és ben bé això i l’èxit s’obté també a còpia de refer-se dels entrebancs i les caigudes.
dilluns, 23 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I un satisfacció personal... el Salva Ballesta ni es va veure. És al camp a on havia de parlar aquest "senyor".
Publica un comentari a l'entrada