Divendres vam entrar a la primavera. En aquests rodals, en aquesta estació de l'any, el temps s'expressa, si fa no fa, de manera tan eixelebrada com ho fa a la resta del país però amb el punt d'exageració que ens és propi; vull dir que aquí les temperatures tenen una acusada tendència al tremendisme: al pic del migdia fa una calor pròpia de l'estiu i a la nit fa fred d'hivern fins al punt que algunes matinades ens fa la gràcia de glaçar i tot. Són uns dies que no hi ha per on agafar-los. Temps de constipats de mal passar, vet aquí. Ara, com que som a pagès i estem envoltats de camps de cereals clapats de boscos, de pins, roures i alzines, el paisatge ja fa de bon mirar. Predomina el verd novell arreu. I com que el sol encara no ha adquirit el seu punt de màxima gosadia, els colors adquireixen una lluminositat vertadera i plena.
Ara: això és cert només de cara a sud perquè enguany, de banda nord, el paisatge el tenim molt fet malbé. L'arribada de la primavera ha coincidit amb l'aparició de tota mena d'artefactes mecànics. Han obert nous camins i n'han eixamplat d'altres, han tallat un munt d'arbres i han esventrat el terra per a fer-hi passar cables quilomètrics i, a la fi, han fet uns forats colossals per a plantar-hi uns molins de vent d'unes dimensions tan impressionants que ni el Quixot més atrotinat gosaria enfrontar-los. De manera que ara tenim el pati del darrera fet un desastre de por. Podríem dir que si de cara a sud hem entrat a la primavera, pel cantó del nord hem tornat a la tardor. I no sembla que n'hàgim de sortir aviat. Diuen que quan tot hagi acabat, ho deixaran polit i endreçat. Serà bo de veure-ho.
Tot plegat es refereix al parc eòlic de Pujalt que s'està construint i que va de a tocar de Sant Guim i fins a Conill. Serà el tercer de la zona, després dels de Rubió i Santa Coloma de Queralt. Som un país de vent i ja es comprèn que ens toca acollir molins de vent. De fet, per als pagesos afectats no és un mal negoci; si no podien viure de la terra, potser ara ho podran fer de l'aire. Tot sigui a fi de bé!
dijous, 26 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
14 comentaris:
Els parcs eòlics espatllen el paisatge, però són un mal menor dins la gamma de sistemes de producció d'energia elèctrica.
Les nuclears són extremadament perilloses, el parcs eòlics transformen el paisatge...
No existeix el sistema de producció d'energia perfecte, i si et toca de prop no agrada a ningú però d'alguna manera hem d'elaborar tota la electricitat que consumim i que ha esdevingut des de fa més d'un segle en un element imprescindible, gairebé vital.
Pel que fa al clima de la segarra calafina, tens raó, és ben extrany, tant com un gos verd o una vespa retro amb intermitents.....
et deixes de comentar que no tot es verd vist de la Guardia Pilosa, teniu a sota un gran forat amb un gran abocador, pero clar aixo a vosaltres no os contaminara les aigues, en canvi heu rebut un bon grapat de diners per tenir un poble ben bonic.
A l'anònim, potser de Sant Martí?
La Guàrdia Pilosa ja era un poble bonic, molt bonic abans de fer l'abocador. Bonic, amb bona gent i bon rotllo.
A ningú li agrada tenir prop de casa un parc eòlic, un abocador, una presó, etc., però són coses necessàries. Els parcs eòlics són energia neta i necessària com a alternativa de futur i la veritat, estèticament fins i tot m'agraden. Les deixalles s'han de recollir en algun lloc, això si ben condicionat i controlat. I si no m'equivoco, més controlat que està el de Pujalt, amb una comissió de control formada per veïns de la Guàrdia, veïns de Sant Martí, alcaldes dels dos pobles, representants de l'empresa, etc. etc.etc.
Tinc una amiga que quan va a la Guàrdia Pilosa, diu que arriba al paradís.
I seguirà sent el paradís, doncs a part del parc eòlic, l'abocador i les promocions de cases noves, a la Guàrdia hi ha el bosquet, les postes de sol, les vistes, La Festa Major, el Jazz a la Palla, La Jove Orquestra, la Coral, l'Estanislau Verdet, U_mä,els Manel...
Ei Girifràs,
Ja m'han explicat lo de la vespa retro amb intermitents...
Es ben estrany , sí senyor, tant com un gos amb intermitents...
Una vespa verda potser no tant! Se'ns encomana el lletgisme?
Ai, l'Estanislau Verdet.
Un gos verd amb intermitents seria més dalinià que lletgista...
Ai, Rosebud, Rosebud....una mítica i genial pel.licula on es passen tot l'argument buscant que vol dir aquesta paraula...
Per cert, t'has posat aquest nom en honor a Kane i la seva manca de felicitat a l'infantesa, o és pel magnat del periodisme W. R. Hearst, en la vida de qui està inspirada la pel.licula?.
Saps a que es referia Hearst quan utilitzava el sobrenom de Rosebud?
Benvongut Girifràs,
Si que ho sé si!
Continuarem...
Perdona Girifràs. Era benvolgut, no benvongut.
@ Girifràs i Rosebub
m'equivoco o us coneixeu?
He, he .Que jo sàpiga, no ens coneixem, al menys jo no sé qui utilitza aquest seudònim.
Però m'apassiona el nom, la seva sonoritat,la pel.licula del Welles i el cine negre.
No. Crec que no. Encara que Girifràs em fa pensar en llargues passejades, marinada, sol, verd,abraçades,pedres, bicicleta, brujacs, olor de timó...
Des de la ignòrancia: Que caram són "brujacs"?
Girifràs,
Els brujacs són unes flors que surten pertot. Precioses. Semblen margarides, d'un color taronja molt intens i fan una olor molt especial, seca. Quan érem petits, la meva àvia ens en feia coronetes.
Segurament tenen un altre nom, però a casa meva les anomenem així.
Gràcies Rosebud, conec aquest tipus de flor. En desconeixia el nom.
Amb aquestes TERTÚLIES em sento oxigenat fins al moll de l'os. Ja endevino la fragància de les flors dels "botons", que mai recordo quin nom tenen... Estic plenament d'acord amb Rosebud, seguirà sent un poble bonic. Els pobles no els fan "un bon grapat de diners" i en aquest cas, malgrat li pesi a algú, tampoc ha estat així. Són la seva gent que estima i aprecia les pedres i els "brujacs" que l'envolten (jo en dic boixacs, i heus aqui també la riquesa del llenguatge)els que ho fan possible.
Publica un comentari a l'entrada