No es pot dir que el FC Barcelona hagi tingut sort amb el rival i els possibles rivals que li han tocat en el sorteig dels quarts de final i les semifinals de la Lliga de Campions que es va fer ahir a Nyon, Suïssa, i que són el Bayern de Munic i, en cas de superar-lo, el Liverpool o el Chelsea. Ara: com que crec que a aquestes alçades de la competició ja no hi ha cap equip que sigui fàcil de vèncer, més que el contrincant, em sembla molt més decisiu l’ordre dels partits de les eliminatòries i, en aquest sentit, sí que es pot dir que el Barça ha estat de pega perquè haurà de jugar la tornada dels quarts i, si hi arriba, també la de les semifinals al camp del contrari. No és un fet que s’hagi de considerar com a determinant, però que és un desavantatge clar és innegable. De fet, en les darreres edicions de la Lliga de Campions, el Barça sempre ha quedat eliminat quan ha hagut de jugar el partit de tornada a fora. I el títol que va guanyar a París el maig del 2006 el va obtenir disputant la tornada dels vuitens de final, la dels quarts de final i la de les semifinals al Camp Nou.
Vist de conjunt, s’ha de concloure que el sorteig ha sortit prou bé pel que fa l’interès de la competició. Si hagués estat dirigit, potser no hagués anat de diferent manera. Vull dir que si fos una competició amb caps de sèrie, tan sols el Chelsea hagués pogut anar a parar al cantó del Manchester United, per formar unes teòriques semifinals Manchester – Chelsea i FC Barcelona – Liverpool. Això suposant que els de Londres siguin més caps de sèrie que l’Arsenal o el mateix Bayern, que ha fet una Lliga de campions gairebé impecable amb una golejada espectacular contra el Sporting de Lisboa (0 a 5 i 7 a 1) i que serà una rival temible. En fi, tant se val.
Ara, l’únic error que pot cometre el barcelonisme en el seu conjunt és distreure’s amb els alemanys i no pensar que abans hi ha dos partits de Lliga espanyola, contra el Màlaga diumenge i el Valladolid quinze dies després, fonamentals per afrontar la competició europea amb el campionat de casa controlat.
dissabte, 21 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola jordi.
No vull fer creure a ningú que la tornada a casa sigui la millor opció però en el futbol actual,físic i generalment conservador,un resultat acceptable a fora a la anada (com a Lyon) no agaranteix res si no ets infinitament superior al contrari.Per tant crec que guanyant per la mínima a casa,l´equip contrari s´omple de dubtes,que un conjunt com el blaugrana pot aprofitar per rematar-lo en el segon partit.
Gràcies.
Ferranxns.
Ara es tracta de canviar l'estratègia i en comptes de procurar marcar al primer partit hem d'assegurar que no ens marquin a casa. Crec que l'encreuament fins a la final hagués pogut ser pitjor, com per exemple haver d'enfrontar-nos a tres equips anglesos.
certament és un desavantatge jugar la tornada fora però ara m'ha vingut al cap la lliga ACB que va guanyar heròicament el TDK Manresa la temporada 97/98 capitanejat pel gran Joan Creus, acabant la fase regular en 6a posició i guanyant totes les eliminatòries (Estudiantes i R.Madrid) i la final (TAU) amb el factor camp en contra!
Publica un comentari a l'entrada