El FC Barcelona ha començat la defensa del títol de la Lliga espanyola amb una victòria al Camp Nou davant del Sporting de Gijón per 3 a 0, amb gols de Bojan, Keita i Ibrahimovic. El joc de l’equip blaugrana ha estat més aviat fluix, però el seu triomf és d’una solvència aclaparadora. Els asturians tenen raó si consideren que el marcador no reflecteix bé el que ha succeït durant els noranta minuts. D’aquests partits, en un campionat de Lliga, n’entren una dotzena llarga i resoldre’ls tan plàcidament només és a l’abast de molt pocs equips, tan sols d’aquells que tenen una confiança i un esperit competitiu per damunt de la majoria. A més a més, aquest partit era un parany molt seriós perquè s’ha hagut de disputar només tres dies després de la final de la Supercopa d’Europa, amb pròrroga de mitja hora inclosa, i abans de l’aturada pels compromisos de les seleccions. Aquests partits són d’aquells que no donen els títols, encara que tot sovint és el que s’afirma, però sí que, en cas de perdre’ls, els compliquen molt. El partit ha estat molt ensopit. No obstant, hi ha hagut prou detalls per a fer-ne una valoració altament positiva. El més destacable a nivell col·lectiu és que el Barça ha marcat els tres gols a la sortida d’un córner. És clar que es podria fer una lectura del tot contrària i dir que els blaugrana només han pogut marcar a pilota parada, però aquest és un recurs que quan no s’aprofita es troba molt a faltar, especialment en partits tan apegalosos com aquest. I, a títol individual, trobo que hi ha tres fets notoris: primer, el gol d’Ibrahimovic que servirà per apaivagar el conat de debat que s’estava gestant i, encara més important, per treure-li pressió i perquè el noi vagi agafant confiança; segon, la notable aportació de Bojan, que ha tornat a marcar i ha fet un bon partit, perquè aquesta temporada se l’haurà de requerir més que no pas l’anterior; i, finalment, l’actuació de Pedro, el qual ha semblat que el gol de divendres a Mònaco li ha donat una confiança extraordinària. Tots els partits s’han d’analitzar en funció de les circumstàncies en què es disputen i alguns, com aquest, encara més.
.jpg)
Entrades
5 comentaris:
Ahir, per primer cop en molts anys, no vaig veure el partit ni per la tele ni al camp. Ho vaig fer en una d'aquestes webs que el donen gratis.
No va poder ser d'una altra manera per més que vaig intentar comprar el ditxós decodificador de Gol TV.
Veure'l sol, en un ordinador i amb la ràdio emitint amb 1 minut d'antelació se'm va fer molt estrany.
A veure si els que fabriquen els decodificadors/tarjes CAM començen a produir i arreclen aquesta desgràcia provocada pel govern del Zapatero i l'amic Roures.
Hola Jordi, ja e tornat. Com sempre el teu analisi del partit es molt bo.,Com va la cama, m'han dit que vas enguixat. en quand a L'Aqua RF vas veure el partit sol perque vas vulgue i no vas vulgue anar al camp amb mi "CBR".
@Brummel
Jo només vaig veure mitja part, la primera, i per casualitat. Un familiar té imagenio. Però me'n vaig assabentar tard. Realment, ha estat un desgavell. I un perjudici per a molts bars. Ara: a mi em sembla que resumeix força la manera de funcionar d'aquest país, amb una sabata i una espardenya, i mentre els uns van bé els altres ja s'ho faran. Sembla bastant increïble que havent pagat Mediapro les quantitats de diners que ha compromès, no hagi estat capaç de posar en el mercat fins a 24 hores abans de començar el campionat 5.000 descodificadors o targes CAM.
@Caste
Tornar, exactament, què vol dir? A treballar no encara, oi? La cama bé, gràcies, el turmell recuperant-se. Per això no vaig poder anar al camp. I el teu ginoll?
Caste: No sabia que tenies una "CBR". Pensava que lo teu eren els cotxes.
Jordi: Quina explicació dones al fet que Mediapro, vista la poca quantitat de tarjes i decodificadors que es van posar a la venda, no es vengués els drets d'emissió del partit a una altra cadena o plataforma i recuperés d'aquesta manera una bona quantitat dels diners de l'inversió.
Publica un comentari a l'entrada