dimarts, 29 de setembre del 2009
Potser anem massa farts
Quan es va tip, tota menja sembla pobre. Per exemple: hi ha la sensació que el FC Barcelona no ha jugat del tot bé contra el Dinamo de Kiev; l’ha guanyat per 2 a 0, amb gols de Messi a la primera part i Pedro a la segona, i amb aquest resultat s’ha posat líder del seu grup i com que l’Inter de Milà l’ha espifiada a Rússia, contra el Rubin Kazan (0 a 0), enfila amb seguretat la lligueta de la Champions. Les dades que en diríem objectives, les estadístiques vull dir, no són gens dolentes, tot al contrari, els blaugranes han rematat un munt de vegades contra la porteria ucraïnesa (19, amb 9 entre els tres pals, per 7 i 0 el Dinamo). I les dades que, per oposició, n’hauríem de dir subjectives, perquè no es fonamenten en cap anotació ni en cap percentatge sinó en les impressions que es tenen durant el partit i un cop s’ha acabat, almenys les meves, tampoc no són gens dolentes; de fet, són prou bones perquè s’han vist força jugades de gran qualitat tècnica, tant individuals com col·lectives, i tant en atac –que sempre són les més espectaculars i les més valorades i recordades– com en defensa. I tot i això, durant el partit i un cop havent acabat, l’opinió força general era d’haver assistit a un matx més aviat mediocre. Els qui així ho creuen ho sustenten en què els jugadors blaugranes han perdut més pilotes del que és habitual en ells –Xavi i Messi són els més anomenats– i en què no s’ha tingut la sensació de controlar el partit a què aquest equip ens ha acostumat. A mi em sembla que és un problema d’afartament. Anem massa tips i cada vegada ens costa més d’apreciar l’exquisidesa. Aquest és el sisè partit en només divuit dies, em penso, i dissabte, contra l’Almeria al Camp Nou, es complirà el setè en tres setmanes abans de l’aturada per les seleccions. El Barça n’ha guanyat cinc i n’ha empatat un, al camp de l’Inter, i en tots ha estat molt superior als seus rivals, els quals han mostrat sense vergonya la seva impotència i la seva por al Barça. Per demanar, que no quedi, és clar, però a mi em fa l’efecte que hauríem d’abaixar un mica el llistó de les expectatives.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Es evident que estem acostumats al millor però el que al final et dona la victòria son els gols, siguin o no brillants a l'igual que el joc.
Un cop més amb les dades que ens dones es demostra la inoperància col·lectiva per muntar i encabir diverses competicions alhora. Sort en tindrem si les anem trampejant totes sense lesions encara que el joc de vegades baixi el nivell.
Qui vulgui entendre-ho o farà, qui no...
Al meu poble sempre s'ha dit: Menjar poc i païr bé.
Por cierto, que el efecto del "anem massa farts" está comprobado en psicologia. Se ha demostrado que una rata, o una persona, realizará una respuesta (como por ejemplo apretar una palanca, llamado condicionamiento instrumental) para recibir una recompensa (por ejemplo chocolate), respuesta cuyo esfuerzo es proporcion al valor del esa recompensa (cuanto más chocolate reciba, más esfuerzo hará). Pero si a la rata, o a la persona, se le deja que antes de apretar la palanca se atiborre de chocolate, el esfuerzo que realizará después para obtenerlo disminuye considerablemente, proceso que se denomina "devaluación de la recompensa".
Así señores, es ley de vida que cada vez estemos más descontentos con nuestro equipo, aunque mantengan su alto nivel de juego, cada día nos parecerá algo peor de lo que verdaderamente es. Las leyes de la psicologia mandan.
Afectará esto a las elecciones a presidente? Quizas el buen juego del equipo puede llegar a ser un handicap para una candidatura continuista. Curioso....
Publica un comentari a l'entrada