La lliga de veritat

Hi ha qui diu que la Lliga de campions comença, de veritat, a partir dels quarts de final. Aquestes persones opinen que les eliminatòries a doble partit tenen molt més interès que no pas tots aquests partits de la lligueta prèvia que van començar ahir i que avui veuran el debut del FC Barcelona al camp de l’Inter de Milà. No comparteixo del tot aquest punt de vista. Jo crec que l’interès d’un partit el determinen factors molt diversos però que el que és hi essencial és la incertesa del resultat. I que el segon factor que fa un partit més atractiu que un altre, sempre a priori, és clar, és la qualitat dels equips que el disputen. El partit perfecte, des del punt de vista de l’espectador, seria llavors el que enfronta a dos equips d’una qualitat molt alta i en què el resultat es manté incert fins al final. El Chelsea – FC Barcelona, a la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions de la temporada passada, seria un exemple magnífic d’aquesta equació ideal. En aquest cas es tractava d’una eliminatòria a doble partit, però és molt fàcil trobar d’altres exemples similars en una lliga. Hi ha un matís important a fer: a vegades, la incertesa del resultat i la qualitat dels rivals pot quedar superada àmpliament per d’altres factors d’índole emocional, d’una irracionalitat absoluta; tot i que ho escric pensant en el 2 a 6 del Santiago Bernabéu de la lliga passada, és clar que no cal arribar a exemples tan extrems per trobar partits que s’hauran viscut amb una intensitat desmesurada i en què ni la incertesa del resultat ni la qualitat del joc ni tan sols el valor de la victòria hauran superat el tràngol emocional que resolia. En tot cas, el que vull dir, és que a mi em sembla que els partits de Lliga de campions que des d’ahir i fins a començaments de desembre podrem veure els dimarts i dijous, més o menys cada quinze dies, és el més semblant a la Lliga europea que, tard o d’hora, els clubs europeus i les federacions i lligues europees s’hauran de plantejar d’instaurar si és que volen mantenir les seves despeses als nivells actuals.