Algunes coincidències, a vegades, són significatives. Aquests dies estem assabentant-nos que tant Leo Messi com Andrés Iniesta renovaran els seus contractes amb el FC Barcelona fins al 2016, que vol dir que es comprometen amb el club blaugrana fins a gairebé el final de les seves carreres. I ambdós jugadors afirmen que, efectivament, aquest és el seu desig més pregon. Mentrestant, el capità de l’equip Carles Puyol, a través del seu representant, ha fet saber que, malgrat que l’oferta de renovació que li ha fet el club és molt bona, ha decidit aturar les negociacions i pensar-se millor què vol fer. No recordo exactament què va dir Puyol l’última vegada que va renovar amb el Barça, però no m’estranyaria gens que hagués dit alguna cosa semblant a la que aquests dies diuen Messi i Iniesta. És clar que per edat Carles Puyol està esgotant les seves darreres temporades al més alt nivell; és un jugador que ha cuidat molt i sempre la seva preparació física i, per tant, segur que encara li queden tres o quatre temporades a primera línia. Ara: també és molt evident que Puyol està perdent poc a poc el seu lloc a l’onze titular blaugrana, del qual ja ha deixat de ser un fix, i que ara és més aviat un comodí que el tècnic usa per ocupar els llocs que deixen els seus companys a la defensa, sigui per lesió o bé sigui per descansar. Jo no sé com acabarà aquesta renovació. El que tinc clar és que si Puyol decideix anar-se’n del FC Barcelona i fitxar per un altre equip que li doni o bé més diners o bé més garanties de ser titular, el Barça perdrà un jugador molt valuós. És veritat que cada vegada és més difícil veure jugadors que comencen i acaben les seves carreres en un mateix club, sobretot en els clubs del primer nivell. Als clubs els costa valorar aspectes intangibles, com el pes específic que té un determinat jugador dins del vestidor i més enllà dels minuts que aporta a l’equip, i als jugadors els costa acceptar tenir un paper secundari, més de portes endins. És així i no s’hi pot anar en contra, però a mi em sembla que el futbol, així en general, hi perd força.
dissabte, 5 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
1 comentari:
És normal que un esportista amb majúscules com en Puyol vulgui ser titular a cada partit. Ell és un campió. La competició corre per les seves venes i també és normal que el Barça busqui rejuvenir el seu equip. A més, la figura del central a can Barça crec que s'està modificant. O potser és a nivell mundial? La aparició del central tipus Piqué, crec que és molt interessant, o inclús en Touré com a central. Homes forts i disciplinats tàcticament, però amb menys condicions com a marcadors purs. Aixó sí, amb una técnica amb la pilota molt més depurada, versàtils i amb presència a l'area contraria. En Guardiola és un visionari del futbol, crec que està marcant una època en la concepció del futbol modern (ja el copien a "la Roja", i creu en aquest estereotip de central. A veure com evoluciona tot plegat. Ara bé, també és lògic que el capità tingui ganes d'anar a una altra lliga i veure món. Un esportista d'alt nivell té la competició als gens i conèixer altres vestidors de grans clubs ha de ser una motivació extra, sobretot quan ho has guanyat tot amb el club de la teva vida. SALUT
Publica un comentari a l'entrada