Predir el futur és complicadíssim. Personalment, mai m’he sentit atret per aquest tipus de novel·les que es construeixen a partir d’imaginar com serà la vida d’aquí a vint, trenta, quaranta o molts més anys, els que siguin. Vull dir, per les novel·les de ciència ficció. Ja entenc que provar d’imaginar-se el futur més o menys immediat és també una manera de mirar d’entendre el present i que aquesta és una activitat que va molt més enllà de la literatura i que bona part de la feina de les empreses, i fins a cert punt de totes les persones, consisteix a predir què succeirà d’aquí a un temps determinat; fer plans consisteix, precisament, a organitzar l’activitat d’avui en funció dels objectius i dels moviments que ens fixem i que pensem que hi haurà demà. Ho fem constantment, les persones d’una manera inconcreta i poc definida, deixant molt d’espai a la improvisació i la sorpresa, i els governs, les empreses, les associacions, etc., d’una manera més científica, diguem, procurant de reduir el marge d’error tant com es pugui. De gabinets d’estudis i planificació i fundacions dedicades a pensar n’hi ha un munt i, periòdicament, totes elles ens fan saber a quines conclusions han arribat. No acostumen a anar més enllà dels deu anys, els més agosarats, i tot i que em sembla que ningú s’ha pres mai la molèstia d’esbrinar quin grau d’encert tenen, em penso que els seus índex de fiabilitat no són gaire elevats. En aquest sentit, a la literatura hi ha novel·listes que han tingut una capacitat premonitòria molt més exacte; Aldous Huxley i George Orwell, per exemple. És clar, predir el futur és complicadíssim i no n’hi ha prou de tenir una capacitat de fabulació extraordinària, al contrari, el que cal és manejar molta informació i coneixements i saber-los analitzar i posar en relació. Vés a saber com serà el món d’aquí a cinquanta anys, per exemple. Ara: amb totes les barrabassades que estem fent, la força que esmercem per estibar totes les cordes que abastem, és fàcil intuir que gaire temps més no pot passar sense que tot tombi i hi hagi un patac del dimoni!
dimarts, 8 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada