Griparem tots

Gripar fa referència a un motor i vol dir que alguna de les seves peces s’enganxa, generalment per falta de lubricant. No és un verb que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) reculli. Tampoc ho fa el de l’Enciclopèdia Catalana, que fins fa uns anys acostumava a anar força per endavant. Però es tracta d’un verb d’ús molt general, especialment en els esports. Personalment, el vaig començar a escoltar fa molts anys, de quan el pare anava en Vespa. Llavors, les motos gripaven a vegades i tot sovint tenien pana. I això que de la Vespa sempre en parlaven amb orgull i per destacar-ne les virtuts: era la moto més neta i de què et podies refiar sempre perquè mai et deixava tirat al mig d’una carretera. Jo no sé si el DIEC, en la pròxima edició que faci d’aquí uns anys recollirà aquesta adaptació catalana del verb francès gripper. La primera accepció és clara. Ara, segons com vagi aquesta tardor i hivern, els lexicògrafs de l’IEC n’hi podrien afegir una segona que vulgui dir agafar la grip, la grip A, en concret. Juntament amb la crisi, aquest ha estat un dels temes més debatuts aquestes vacances i encara ara a la tornada. I així que la canalla torni a les escoles aquesta grip no ens la traurem de sobre a cap hora. D’una manera o d’una altra, griparem tots. Des que se’n van declarar els primers casos l’abril a Mèxic i, de mica en mica, es va anar estenent, qui més qui menys ha criticat la histèria amb què moltes vegades s’ha abordat la informació de les infeccions que s’anaven coneixent i les mesures que proposaven per a fer-hi front. Però aquesta exhibició de serenitat no ha evitat que, al final, tothom en el seu àmbit privat es comporti amb la mateixa histèria que es critica. És clar, hi ha algun aspecte positiu. Les recomanacions que es fan, per exemple. Les autoritats sanitàries diuen que en cas de voler tossir o esternudar ens tapem la boca, que ventilem cada dia els espais tancats i les habitacions i que ens rentem les mans abans de menjar. Em sembla tan bé, que jo hi afegiria dutxar-se cada dia, especialment aquells que tinguin previst sortir de casa i trobar-se amb d’altres persones en llocs públics.