Festa major, festa menor (I)

Ara que l’estiu s’acaba, també s’acaben les festes majors. En això de les festes majors, és clar que no hi ha cap pauta establerta. Cada poble celebra la seva festa gran en funció de factors diversos, sigui la tradició, el calendari laboral o el patró de la localitat. Però em penso que una gran majoria de pobles, especialment els d’estiueig, la fan coincidir amb la festivitat de Santa Maria, a mitjans d’agost. És molt lògic. Aquest cap de setmana les celebren Calaf i Sabadell, entre d’altres. Enguany, a resultes de la crisi econòmica, tots els Ajuntaments s’han hagut d’estrènyer el cinturó i no fer uns programes tan esplendorosos. Els qui més ho han notat són els grups musicals, és clar, que no han rebut tantes ofertes. Ara: en alguns aspectes, aquesta crisi ha estat positiva. Sant Martí Sesgueioles fa la seva festa major a mitjans d’agost i la d’aquest any ha estat força diferent. Hi ha hagut una mena de retorn a un format més tradicional, una festa més cultural i esportiva, amb molta atenció per als més menuts i els joves. A Calaf ha succeït una cosa similar, tot i que no ha estat iniciativa de l’Ajuntament sinó d’un grup de joves i veïns i ha tingut una intenció més profunda. Han fet una festa menor que ha volgut ser una alternativa a la festa major oficial. No és un acte de rebel·lia o d’oposició al govern municipal, malgrat que l’escriptor local Josep Maria Solà no es va estalviar de fer una crítica força dura en el seu pregó. Es tracta d’una protesta que em fa l’efecte que no és merament local. Amb aquesta festa menor, que consisteix en autofinançar actuacions d’artistes locals, la majoria dels quals són del tot amateurs, aquest grup de veïns de Calaf volen posar de relleu no tan sols una manera d’entendre la festa major que s’ha anat perdent amb el temps sinó, sobretot, la pèrdua dels valors i les essències de la vila i que, tot sovint, s’expressen amb un degoteig dramàtic i que consisteix en la lenta degradació dels centres històrics o el tancament de les botigues de tota la vida. Potser aquests moviments són un símptoma d’uns corrents de fons més profunds.