Jo, ja ho vaig dir

M’ha sobtat que s’hagi criticat el partit que el FC Barcelona va jugar dissabte contra l’Atlètic de Madrid al Camp Nou i que va guanyar per 5 a 2. Les trobo exagerades i extemporànies. No sé fins a quin punt les valoracions del mateix entrenador Josep Guardiola en acabar el partit, en què no es va mostrar content pel joc fet per l’equip a la segona part, hi ha influït. O l’article dels dilluns de l’exentrenador Johan Cruyff al Periódico. És probable que hi tinguin molt a veure, especialment les de l’actual tècnic blaugrana, perquè bona part dels comentaris són previs a l’article de Cruyff; la remor ja s’anava sentint des de dissabte a la nit. Per això, no sé tampoc fins a quin punt no formen part d’una estratègia destinada a rebaixar l’eufòria generada per un inici de temporada que, es miri com es miri, és impecable. Personalment, si al darrera d’aquests comentaris hi ha una estratègia o no hi és tant me fa. Jo segueixo pensant que el Barça, dissabte, va fer un molt bon partit. Va superar l’Atlètic de Madrid amb una contundència i una seguretat notòries. Certament, a la segona part els jugadors es van deixar anar i van cometre uns errors impropis, però així que s’hi van tornar a posar van tancar el partit. En el que duem de temporada, per comparació amb la passada, a mi em sembla que aquesta plantilla ha guanyat en confiança i en maduresa i que té un nivell competitiu extraordinari. Físicament han de millorar, és clar, però ara encara no és l’hora d’agafar la plenitud de forma i hi ha peces fonamentals de l’engranatge, com Iniesta i Márquez, que tot just comencen a tocar la pilota, i d’altres, com Ibrahimovic i Maxwell, que encara van per les primeres lliçons tàctiques. Jo crec que s’ha de ser exigent, però tampoc cal fer-ne un gra massa. Ara: no tinc cap dubte que el més gran repte a què s’enfronta aquesta temporada l’equip –maregasses institucionals al marge– són les expectatives que ha generat. Jo miraria de rebaixar aquestes expectatives més que no pas criticar el joc de l’equip a aquestes alçades. És clar que, tot sovint, només es fa per, si arriba el moment, poder dir que "jo, ja ho vaig dir".