Una victòria rellevant

D’aquí a mig any, quan la temporada estigui a punt d’entrar en la fase decisiva, la victòria del FC Barcelona a Màlaga per 0 a 2, amb gols d’Ibrahimovic i Piqué, gairebé no la recordarem perquè amb el pas del temps s’haurà convertit en un triomf irrellevant. És clar que dependrà de la situació amb què s’arribi al mes d’abril. Però avui, aquesta victòria, té una rellevància notòria, per bé que no sigui evident. És rellevant perquè el Màlaga ha plantejat un partit molt lleig i antipàtic, de molta pressió, amb trompades i agafades de la samarreta constants, i amb alguna trepitjada i algun mastegot fets amb molta mala bava. Més que jugar contra el Barça, ha semblat que els malaguenys s’havien proposat empipar els blaugranes tant com poguessin, que si no podien evitar que els guanyessin, almenys impedirien que s’ho passessin bé. I suposo que ho han aconseguit perquè el partit, vull dir el joc, ha tingut molt poca gràcia. Però per això és una victòria rellevant, perquè aquesta mena de partits, embafadors des del primer minut fins al darrer, costen Déu i ajuda d’empassar. És una victòria rellevant, també, perquè ja es va veient que aquest campionat es decidirà a partir de dues variables: els enfrontaments directes amb el Reial Madrid i el nombre de badades que un i altre cometin en partits d’aquesta naturalesa, i em fa l’efecte que el marge d’error que es permetran és molt baix. I, finalment, es tracta d’una victòria rellevant perquè des de fa més d’un any aquest tipus de victòries s’han convertit en habituals. El Barça s’ha acostumat a guanyar un partit rere l’altre. Aquesta setmana ha fet dos desplaçaments, d’aquests tan antipàtics, i els ha resolt amb dues victòries, amb cinc gols a favor i cap en contra. La rellevància d’aquestes victòries resideix en aquesta continuïtat, en la seva regularitat. No ho veiem perquè s’han convertit en un costum i ja se sap que dels costums costa molt d’adonar-se. Per això, tot sovint, considerem com a normals pràctiques i actituds que no ho són gens, però les acceptem perquè s’han repetit tant que ja ens hi hem avesat.