El fitxatge de Ricky Rubio per la secció de bàsquet del FC Barcelona hauria de satisfer a les tres parts que hi han intervingut. El Barça, perquè aconsegueix els serveis d’un jugador excepcional; potser no és el basquetbolista que més li calia a l’actual plantilla, però és un jugador d’una qualitat que en cap equip fa nosa, al contrari, els fa millors. Pel jugador, perquè fitxa per un equip amb aspiracions de guanyar tots els títols, després d'haver-se frustrat el seu pas a l'NBA i d'haver-se tancat les portes del Joventut de Badalona; és a dir, que com a sala d’espera per fer el salt definitiu als Estats Units, està molt bé. I, finalment, la Penya, malgrat perdre el seu jugador més valuós, obté una quantitat de diners exorbitant; 3’7 milions d’euros és un rècord en el món del bàsquet, que potser es pot equiparar al que aquesta temporada han pagat el Reial Madrid per Ronaldo i Kaka i el mateix FC Barcelona per Ibrahimovic. Una barbaritat, vaja. I, no obstant, malgrat que les tres parts haurien d’estar molt contentes pel traspàs efectuat, em fa l’efecte que cap de les tres ho acaba d’estar del tot. Salvant les distàncies, en algun moment aquest fitxatge m’ha recordat el de José Montero, pel qual el club blaugrana també pagava una millonada i que no va acabar de sortir mai bé del tot. Allò no ha de tornar a passar, és clar, perquè les circumstàncies són molt diferents. El que vull dir és que quan les relacions es tiben tant i es crea tan mal rotllo, refer-les és molt difícil. Ja sé que la mala relació és entre la Penya i Rubio i que el FC Barcelona només ha aprofitat la situació i que el jugador només volia jugar al Barça. I sé que Rubio passarà una mala estona cada vegada que hagi de jugar a Badalona i que a Barcelona pot ser molt feliç, jugar tan bé com sap i donar moltes alegries a l’afició. Però aquest no és un fitxatge que s’hagi produït de manera natural, sinó que ha anat forçat per les circumstàncies. No és el primer que es produeix semblantment. En totes les èpoques hi ha hagut casos similars. Alguns han anat molt bé, d’altres no tant.
dijous, 3 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
3 comentaris:
Tot i pensar que el Ricky és un gran jugador i que al Barça li pot anar molt bé (el Lakovic per a mi no és un base-base sinó més aviat un "2" i el Victor Sada és un bon base defensiu però molt discret en atac), tinc dubtes sobre si el fitxatge és encertat.
Per començar, la primera opció del jugador era anar a la NBA tal com ha reiterat per activa i per passiva. De fet, continúa sent el seu objectiu i el més probable és que d'aqui a un parell d'anys se n'hi en vagi. Si això es produeix el Barça crec que només recuperarà un milió d'euros dels gairebé quatre que n'ha invertit. Si no ho guanyem tot en aquests dos anys haurà estat un mal negoci.
Un altre aspecte és que s'ha pagat una morterada indecent equiparable a la tan criticada de Florentino per CR9. A veure com porta aquesta pressió un noi que, no ho oblidem, només té 18 anys.
L'equip que hi surt guanyant segur és la Penya que ha fet el negoci del segle amb un jugador que no volia continuar jugant amb ells.
El Villacampa està tant content com el Moratti, President de l'Inter.
També estan contents els de Nike, que posaran de nou samarretes de bàsquet a la venda després de no sé quants anys.
El Barça és més solidari que mai.
@Aqua RF
De fet, aigua beneïda!
Ho sigui que aquest jugador, que segons diuen d’aquí dos anys pot marxar a la NBA comprant la clàusula de resolució per 1 M €, ens costarà 1 M € i escaig per temporada més el seu sou, que no deu ser baix. I en Sala Martin que hi diu? No deia que les seccions eren una màquina de perdre diners i que s’haurien de replantejar?.
Publica un comentari a l'entrada