Per què Cruyff?

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha ofert el càrrec de seleccionador nacional a Johan Cruyff. L’entrenador holandès encara no ha respost, per bé que les darreres hores des de diversos mitjans s’afirma que acceptarà la proposta. (Ara: també és possible que aquestes informacions siguin només un globus sonda per a copsar l’opinió pública, perquè és una evidència que Cruyff és una figura que genera prou controvèrsia com perquè ell i el seu entorn i la federació puguin haver volgut testar quina acceptació tindrà el seu nomenament.) En tot cas, és indubtablement un fitxatge que si es produeix donarà a la selecció catalana una projecció que ara no té i que la pot ajudar en el seu camí per al reconeixement internacional. Cruyff va ser un jugador extraordinari i un entrenador excepcional. La línia encetada per ell a la banqueta del FC Barcelona a finals dels anys vuitanta encara és perceptible i és indubtable que aquestes dues dècades transcorregudes des de llavors han estat les de més èxit del club. El tècnic holandès porta molts anys allunyat de les banquetes, però no hi fa res. Perquè tampoc es tracta d’un càrrec amb una exigència esportiva excessiva; lamentablement, Catalunya no deixa de tenir una selecció ocasional, d’un cop l’any, una mica de costellada. De fet, la raó del fitxatge de Cruyff no s’ha de buscar en l’aspecte tècnic, doncs es tracta d’una operació de màrqueting per a donar una empenta al reconeixement oficial de la selecció catalana de futbol, que bona falta li fa. No obstant, em sembla que no és d’operacions de màrqueting del que es dolen les seleccions catalanes, per bé que qualsevol ajuda addicional li anirà bé. El fitxatge de Cruyff pot ser un encert, però mentre la qüestió de l’oficialitat de les seleccions no es plantegi seriosament des de l’àmbit polític, que és des de l’únic camp en què es pot resoldre, qualsevol iniciativa que es prengui només servirà per fer més gran la frustració. I fins ara no m’ha semblat percebre en el govern cap intenció de donar a les seleccions la prioritat que requereix.