dimecres, 16 de setembre del 2009
Només ha faltat rematar-ho
A vegades, un empat a zero gols és un gran partit. El que ha enfrontat l’Inter de Milà amb el FC Barcelona és un exemple exacte d’aquesta afirmació. No hi ha hagut gols i tot i que hi ha hagut moltes rematades, sobretot per part dels jugadors blaugranes, i un penal que l’àrbitre no ha volgut veure per unes mans molt clares i visibles de Stankovic, cap ha estat prou perillosa com per considerar que ha estat un partit amb moltes ocasions de gol. La veritat és que no n’hi ha hagut gaires i l’empat a zero és un resultat raonable, per bé que el FC Barcelona el podria haver guanyat bé. I tot i així, tot i que no hi ha hagut gols, ha estat un partit molt entretingut i d’una qualitat i d’una intensitat molt alta, impròpia de l’alçada de la temporada en què estem però que és característica de la Lliga de Campions i que estableix les distàncies que hi ha en la majoria de partits de la Lliga espanyola. Aquesta intensitat amb què s’han enfrontat l’Inter i el Barça és una dada significativa. Vol dir que els dos equips li han donat una transcendència notable. Els dos entrenadors no s’han equivocat. Pel Barça, volia dir iniciar la defensa del títol aconseguit la temporada passada en un camp difícil, contra un rival que és candidat a destronar-lo i amb una bona colla d’al·licients de més a més per afegir-hi punts d’emoció i morbositat; em refereixo, és clar, a l’intercanvi d’Ibrahimovic per Eto’o o la presència de José Mourinho a la banqueta italiana. I la conclusió ha de ser altament positiva perquè el Barça ha dominat el partit, llevat d’un breu període al primer temps, d’una manera evident i, a mesura que anava passant el temps, aclaparadora. Fins al punt que ha semblat que, veient la que li anava caient, Mourinho ha optat per plegar veles; havia sortit amb un equip prou ofensiu i amb voluntat de prendre la pilota i la iniciativa però ha hagut de deixar-ho estar, ha posat algun defensa més i ha anat a assegurar l’empat. Ja estava tot dit. El Barça ha estat superior, ha ofert una imatge molt sòlida i ha tret un resultat que, com que no és dolent, és bo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La frase que utilitzes al principi, la de que a vegades un empat a zero és un bon partit, crec que la va dir per primer cop l'entrenador Clemente. En principi, per venir d'on ve, s'ha de posar en quarantena, tot i que ahir sí que va ser un partit com a mínim entretingut. El Barça va tancar l'Inter a la seva àrea i va dominar amb el seu joc habitual. Però penso que en diverses ocasions es va voler fer tot "massa maco", volent entrar reiteradament pel mig de la defensa interista en lloc d'utilitzar les bandes. El Messi li podia haver fet un estrip al lent Chivu per la dreta i va jugar gairebé sempre pel mig de fals davanter centre.
El millor és que potser vam veure més a l'Ibra que a l'Eto'o, hi això després de la morterada pagada, és com a mínim reconfortant.
Publica un comentari a l'entrada