Mercat tancat

Amb el mercat de fitxatges tancat, ja es pot valorar la plantilla amb què el FC Barcelona haurà d’afrontar la temporada de la revàlida, que és com l’ha qualificada el club mateix. Abans, però, dues consideracions: s’acostuma a dir que el valor de les plantilles se sap al final, en funció dels resultats obtinguts, però, és clar, així no s’hi val. I la segona fa referència als diners esmerçats per confegir-la i que, com que ja m’hi he referit en d’altres articles, ho deixarem estar. De darrera cap endavant, observem que ha arribat Maxwell per substituir Sylvinho, Txigrinski a Martín Cáceres i Ibrahimovic a Eto’o, i que ha pujat del filial de manera definitiva Pedro per ocupar el lloc de Hleb. A més, han marxat Jorquera i Gudjohnsen, sense que s’hagi fitxat ningú per substituir-los. I, finalment, hi hem d’afegir els fiascos d’Henrique i Keirrison. El president Joan Laporta ha dit que s’ha fitxat molt bé, a bon preu i tot el que havia demanat Josep Guardiola. Guardiola, de fet, directament, no se sap que hagi demanat res tot i que des de fa setmanes alguns dels periodistes que acostumen a interpretar amb més encert la voluntat del tècnic asseguraven que volia també un mig defensiu i un extrem. Tant se val. Val més fixar-se en els fets més que en les paraules perquè ja se sap que les persones molt rarament acceptem cap mena d’error o reconeixem haver-la espifiat. A mi em sembla que Maxwell, Txigrinski i Pedro milloren la plantilla. Amb Ibrahimovic, en canvi, em fa l’efecte que al màxim a què es pot aspirar és a que s’acosti al rendiment d’Eto’o. Els registres del camerunès són excepcionals i ja és sabut que si fos per rendiment esportiu el club no l’hauria d’haver traspassat, i menys en les condicions amb què ho ha fet. Comptat i debatut, és clar que aquest any el club ha fet curt pel nombre d’incorporacions, que no pas pels diners gastats. La plantilla és curta i no cal donar-hi més voltes. S’ha de confiar en el planter, que ja ha mostrat que es pot fer, i tocar ferro perquè no hi hagi lesions de durada llarga; de les curtes, segur que n’hi haurà un munt.