Mala peça al teler

En el FC Barcelona es tendeix a la hipèrbole d’una manera natural i fluïda, essencial. L’episodi de l’espionatge de quatre vicepresidents ordenat pel director general corporatiu, Joan Oliver, sense encomanar-se al president, segons les seves paraules, és la darrera versió d’aquest tret distintiu. Sens dubte, el cas és d’una gravetat extrema. I en qualsevol institució, Oliver hagués estat cessat de manera fulminant i immediata. Perquè jugar als espies comporta, si mai ets descobert, haver de pagar amb la destitució el preu de salvar la darrera baula de la cadena jeràrquica. Però fa mig any, quan aquest cas va esclatar internament i van començar a saber-se’n detalls en cercles reduïts, el president Joan Laporta, els vicepresidents i Joan Oliver van decidir deixar-ho córrer i fer veure que no havia passat res. Tanmateix, el que havia passat era molt greu i al final ha acabat sortint perquè els afectats, amb interès d’embolicar la troca o d’estripar les cartes, o amb la intenció que sigui, fins i tot si ha estat d’una manera inconscient, no han pogut estar-se de parlar-ne una vegada i una altra fins que ja hi ha hagut massa persones que ho han sabut i ha acabat publicat. Les coses solen produir-se d’una forma comprensible. Ara és molt tard i cada dia ho serà més, però qualsevol sortida és dolenta. Mala peça al teler. L’estratègia de defensa era la previsible i, probablement, l’única possible si no es consentia a acceptar la destitució d’Oliver. Es tracta d’embolicar-se amb la bandera del catalanisme per a denunciar l’assetjament a què se sotmet Laporta per les seves idees independentistes i per la por que fa a socialistes i convergents la seva irrupció a la política catalana. Aquesta estratègia també du aparellada la banalització de la investigació manada per Oliver. La contradicció apareix quan, gairebé a la vegada, els periodistes ens indignem en descobrir que Presidència del govern va encarregar un informe per a conèixer la imatge que d’ell en tenen els articulistes i periodistes que a diari parlen de política. I són insòlits els escarafalls en advertir el poder de la informació. Per això és tan greu aquest cas, perquè, per damunt de tot, és un error irreparable.