L’Atlètic, tan amic com l’any passat

Josep Guardiola no vol que comparem l’equip d’enguany amb el de la temporada passada, que ho va guanyar tot i la va tocar com els àngels, perquè diu que, llevat del començament a la Lliga espanyola en què ja porta guanyats cinc punts més amb les mateixes jornades disputades, en tots els terrenys s’hi sortirà perdent. És clar que l’equip no l’ajuda gens perquè aquesta nit ha tornat a golejar l’Atlètic de Madrid (5 a 2, amb gols d’Ibrahimovic, Messi (2), Alves i Keita) amb la mateixa facilitat i amb una contundència semblant amb què ho va fer la temporada passada, si no tenim en compte la desconnexió de l’equip al tram final del partit. Deixant de banda aquest detall de poca o molta importància, em fa l’efecte que el tècnic blaugrana no se’n sortirà i ja em sembla bé. Entenc per què ho diu: en general, quan es fan comparacions el que es vol dilucidar és, en aquest cas, si l’equip d’aquesta temporada és millor que el de la passada, si Ibrahimovic és millor o pitjor que Eto’o, si la plantilla actual és més curta que la de l’anterior, etc. Tanmateix, em sembla que no passa absolutament res i que, de fet, ens passem bona part del dia comparant i comparant-nos. Perquè comparar és un exercici que pot ser entretingut i enriquidor si es fa amb intel·ligència i amb esperit de millora. Per exemple, si el tècnic de l’Atlètic de Madrid, Abel Resinos, compara el seu plantejament ofensiu –potser forçat per les baixes– amb el que acostumen a fer tots els rivals del Barça, molt més prudent, s’adonarà que ha pecat d’agosarat. De manera que si comparem el Barça d’enguany amb el de la temporada passada, a mi em sembla que l’equip actual és molt més sòlid i que aquesta més gran consistència es deriva, d’una banda, de la confiança i la maduresa adquirida gràcies als èxits del passat i, d’una altra banda, del respecte i, a voltes, la por amb què els contraris l’enfronten. Hi ha molts més detalls per a comparar, però ara seria massa llarg. Si al final s’acaba amb més o menys títols que la temporada passada ja ho veurem i, quan arribi l’hora, ja farem la comparació que toqui.