Festa major, festa menor (i II)

Probablement, sigui precipitat qualificar aquests moviments que es poden observar en les festes majors de Calaf i Sant Martí Sesgueioles de corrents de fons socials i dir que són un símptoma d’un desvetllament local significatiu. I sóc conscient que voler-ho elevar a categoria és més agosarat encara, per més que els efectes de la crisi econòmica hagin obligat a tots els Ajuntaments a programar activitats més tradicionals i menys esplendoroses. En el cas de Sant Martí, els canvis introduïts al programa de la festa major són clarament conjunturals i han estat provocats per la manca de pressupost, en bona part. El més probable és que així que la bonança pressupostària retorni, s’imposi un altre cop el format de música i alcohol fins a la matinada i que, en conseqüència, els gegants i els capgrossos quedin arraconats una altra vegada. A mi, les transformacions que m’han mogut a endinsar-me en aquesta reflexió, una mica abans d’hora i sense prou dades, probablement, són les que s’han produït a Calaf. Aquesta és una vila que, per les seves dimensions i la seva situació geogràfica, és prou gran i econòmicament i comercialment prou atractiva com per patir tots els problemes que es deriven de la crisi econòmica i el creixement demogràfic i de la immigració que s’ha produït d’una manera descompassada respecte dels serveis i les capacitats d’absorció que haurien calgut. I, a la vegada, és prou petita com per observar-ho diàriament sense necessitat de fer grans estudis sociològics; n’hi ha prou de passejar-se pels carrers de la vila i d’estar atent a les notícies i comentaris que els vilatans fan circular. Per això em sembla significatiu que una part molt destacada i influent de Calaf s’hagi decidit per fer una festa alternativa a l’oficial i que l’argument de fons no hagi estat el descontentament amb el tipus de festa que programa l’Ajuntament sinó el pendent pel qual rellisca el poble, abocant-lo a una trompada inexorable i de conseqüències previsiblement gens desitjables, i que aquesta festa menor sigui un gest per aturar la caiguda. Efímer, potser, però un gest al capdavall.