Cartutxos de fogueig

Dimarts, el diari Sport va publicar una entrevista amb el vicepresident primer del FC Barcelona, Alfons Godall, en què es posava a disposició dels seus companys de Junta Directiva pel que fos; és a dir, que si fa uns mesos va dir que se n’aniria amb el president Joan Laporta el juny de l’any que, a la finalització de l’actual mandat, ara afirma haver-s’ho repensat i s’ofereix per encapçalar la candidatura continuista o bé anar a la llista en suport d’un altre dels directius actuals. Malgrat aquesta doble disposició, la declaració de Godall s’ha d’interpretar com un intent d’erigir-se en la persona que uneixi els dos grups que hi ha a la directiva, un que dóna suport a Xavier Sala i Martín i un altre que opta per Jaume Ferrer. En nombre de directius, Ferrer és qui té més suports de llarg, però Sala i Martín compta amb el beneplàcit del president i de part de l’equip executiu. La sortida de Godall a la palestra no ha d’estranyar. De fet, per a Laporta, Godall és el successor ideal i Godall sempre acut en ajuda del seu amic de la infantesa quan li sembla que Laporta no se’n surt. La seva relació està forjada amb una amistat molt sòlida i profunda i, de la part de Godall especialment, també d’un punt d’admiració. No ha d’estranyar, doncs, que ara Godall s’ofereixi a tancar la divisió interna perquè el que és molt evident és que l’opció continuista no pot permetre’s dues candidatures. Ara, a mi em fa l’efecte que encara és molt aviat i que a aquestes alçades no cal donar res per gaire segur, ni la candidatura de Godall, per exemple. Jo crec que tots aquells que tenen al cap presentar-se, han de començar a moure’s, que vol dir fer moltes reunions, buscar suports i fer recompte de les possibilitats reals, analitzar els costos de la festa, deixar caure el seu nom en determinats cercles i als mitjans de comunicació per veure quina receptivitat hi ha, etc. Ara es tracta d’actuar amb cartutxos de fogueig, no fos cas que algú prengués mal de veritat, i maniobrar amb discreció, especialment els qui ja tenen molta feina feta. I els socis anar-s’ho mirant, però sense fer-hi encara massa cas.