Pensar en positiu

Samuel Eto’o es queda al FC Barcelona. Aquesta tarda s’ha fet oficial. Forma part de la llista de convocats per a l’anada de l’eliminatòria de la Lliga de Campions de demà contra el Wisla de Cracòvia, i l’entrenador blaugrana, Josep Guardiola, ho ha confirmat en la roda de premsa prèvia.
Que el camerunès es quedi al Barça és notícia perquè el club havia declarat reiteradament que estava planificant la temporada sense ell; tampoc no comptava ni amb Ronaldinho ni amb Deco, jugadors ja traspassats.
La causa més decisiva per la qual Eto’o es queda és perquè ni el club ni el jugador han tingut cap oferta que els hagi compensat. No hi fa res que el desenllaç hagi estat aquest. El futbol és d’un dinamisme sorprenent, i qualsevol gir és possible, per inesperat que sembli. Si s’havien creat expectatives sobre la resolució ha estat per la contundència dels pronunciaments.
És indiscutible que d’aquest afer se’n poden extreure unes quantes lliçons sobre què no s’ha de fer i, sobretot, sobre què no s’ha de dir mai, ni en públic ni en privat. De fet, hi ha una màxima ben poc seguida per les persones amb transcendència pública que diu que mai diguis res que no vulguis veure publicat. Aigua en cistell.
Tanmateix, seria una irresponsabilitat dedicar-se ara a remenar en la falta de coherència, les contradiccions o els riscos que hi ha en la decisió adoptada. El més intel·ligent és mirar de positivar el fitxatge d’Eto’o. Tot sovint, la diferència entre un club guanyador i un de perdedor rau en la capacitat que té el primer de transformar en positiu tot el que li succeeix, sigui bo o dolent.
Eto’o té dues taques al seu expedient blaugrana: les declaracions de Vilafranca i la seva absència al partit del Bernabéu, que el Camp Nou va considerar que era voluntària i que per això el va esbroncar de manera reiterada al partit següent.
En l’esport d’elit, cap jugador pot viure de les rendes guanyades. Perquè només val el que fas en cada moment. Els errors passats, doncs, tampoc haurien de comptar.