Demà s’inicien oficialment els Jocs Olímpics de Pequín. Hores abans, el president del COI, Jacques Rogge, ha recordat que la Carta Olímpica prohibeix els participants fer manifestacions de caire polític i ha augurat una vintena de positius per dopatge i que les anàlisis es guardaran durant vuit anys. I és que fins ara, Pequín 08 està sent notícia gairebé en exclusiva per qüestions polítiques i pels casos de dopatge que ja s’han descobert.
La primera manifestació política la va fer el mateix COI quan va decidir atorgar els Jocs a Pequín. No està succeint res que no fos imaginable. Que es denunciï la vulneració dels drets humans o que els tibetans aprofitin per a fer conèixer la seva causa és lògic i era previsible. Avui Rogge ha dit que els Jocs permetran a la Xina conèixer el món i que el món conegui la Xina. A aquestes alçades, una frase tan buida no serveix ni per a sortir del pas.
La qüestió del dopatge és més complicada. D’entrada, perquè caldria començar per definir exactament què és dopatge. Després, s’haurien d’unificar els criteris perquè les regles fossin les mateixes per a totes les disciplines. I, finalment, no s’hauria d’haver permès que el dopatge saltés de l’àmbit esportiu al civil, com passa a França. Un esportista que vulnera el reglament és un trampós i ha de ser sancionat, però no pot ser mai tractat com un criminal; ni els esportistes han de quedar exposats a escorcolls policials a qualsevol hora.
Fins avui, el focus mediàtic pels Jocs s’ha adreçat a la polèmica i el dopatge. I als pronòstics sobre el nombre de medalles que aconseguirà cada delegació o les proeses que uns pocs elegits pot ser són capaços de fer. Esport espectacle, merament, i esport d’interès nacional, primordialment. Vull dir que l’esport portat a aquest punt fa tot l’efecte que és esport per als no esportistes i per als dirigents, per als quals només el resultat final és el que importa, i no pas el camí i el sacrifici que hi ha darrera de cada un d’aquests herois olímpics, tinguin medalla o no en tinguin.
dijous, 7 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
1 comentari:
Hola.
Com tots els problemes que es fan eterns, això del dopatge persistirà depenent de la intensitat de les mesures repressives. Qui es pot creure, per exemple, que dels jugadors de la NBA, amb els seus mats estratosfèrics, només en resultin alguns esquitxats per la coca i gairebé cap per anabolitzants? I en canvi, un ciclista esdevé avui en dia sospitós de dopatge només per ser-ho mentre les anàlisis no demostrin el contrari.
Sóc pessimista, penso que els esportistes d'elit gairebé tots van drogats; ara bé, que això es vulgui fer públic va en contra de la gallina dels ous d'or en la majoria d'esports, ja que els qui manen estan convençuts que sense droga no hi ha espectacle, i en conseqüència, no hi ha guanys. Sí, ja sé, sempre sortirà algú que deia "jo remava tants quilòmetres diaris contra corrent i mai m'he pres res més que bistecs i macarrons". L'amateur desconegut.
Ara bé, quan de veritat un esport es planteja seriosament lluitar contra el dopatge i el tràfic de drogues, no es pot dir "Un esportista que vulnera el reglament és un trampós i ha de ser sancionat, però no pot ser mai tractat com un criminal; ni els esportistes han de quedar exposats a escorcolls policials a qualsevol hora". No hi estic d'acord. La tinença de substàncies dopants no és només una vulneració de les normes més elementals de l'esport, sinó que a més a més és punible segons les lleis de la majoria de països. I comporta greus riscos per la salut, pròpia i d'altri.
Per tant, que escorcollin el que vulguin, de dia, de nit o de matinada. No només per ser esportistes aquestes persones han d'estar exempts de complir la llei: això ha de valdre per esportistes, militars, treballadors de la construcció, músics en atur i per tothom. A més fixa't en una cosa, gairebé sempre que detenen algú es demostra que és culpable. Fins al punt que la notícia va ser que l'altre dia van parar a punta de pistola em sembla que l'oncle d'un corredor, que ves per on i per variar, era innocent! :-)
Salut. :-)
Publica un comentari a l'entrada