La primera jornada dels Jocs de Pequín ens ha dut la mateixa sensació de fa quatre anys, de no saber en quin esport concentrar-se ni en quina televisió quedar-se. Passen tantes coses a l’hora i hi ha tants canals anant d’una disciplina a l’altra que fa la impressió de no veure res i d’estar-s’ho perdent tot. I, a diferència d’Atenes, avui s’hi ha afegit la son per haver hagut de matinar.
La prova estrella del dia era el ciclisme en ruta masculí. L’or de l’Euskaltel Euskadi Samuel Sánchez serà polèmic fora de l’Estat. Els ciclistes espanyols porten guanyades les tres grans proves de l’any i alguna de menor: Alberto Contador el Giro, Carlos Sastre el Tour i ara Samuel Sánchez els Jocs. És evident que tants triomfs no poden ser mera casualitat.
Per la resta, normalitat absoluta. La Xina ja s’ha posat al capdavant del medaller i Michael Phelps ha començat fort, amb un rècord olímpic a les sèries dels 400 estils; el seu camí per batre la marca dels 7 ors de Mark Spitz ha començat.
Tots els Jocs han tingut els seus herois; de Jesse Owens a Carl Lewis, sempre hi ha hagut un atleta que s’ha coronat com el rei i/o la reina dels jocs. És part del negoci, tot i que no s’adigui del tot amb l’esperit olímpic. És la interpretació extrema del més de pressa, més alt, més fort, per damunt de el més important és participar.
Fa temps que el moviment olímpic ha entrat en aquesta cursa i ja no en sortirà. L’esport d’elit s’ha convertit en un espectacle i els grans esdeveniments esportius han passat a formar part de la indústria de l’entreteniment. Hi ha de passar una mica de tot. Ha de ser un reflex de la vida, amb les seves alegries i les seves tragèdies, la seva èpica i la seva misèria. Un compendi de la condició humana, en definitiva. Si enlloc del COI els organitzés la Walt Disney, no serien gaire diferents.
Cal que el xou continuï. Però, almenys, que l’heroi de Pequín sigui algun atleta que té en els Jocs el seu objectiu principal, i no pas un dels professionals nouvinguts al moviment que el tenen com un més a més.
dissabte, 9 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada