El problema de la manca de cultura esportiva d’aquest país és una conseqüència, en bona part, de l’educació rebuda a l’escola, en què l’assignatura de gimnàstica ni és assignatura ni és gimnàstica i en què l’esport depèn massa de cada centre escolar i, en un grau excessiu, de la dedicació d’alguns pares; dedicació que s’acaba, òbviament, quan el fill deixa l’escola o l’esport. L’esport escolar té un dèficit estructural absolut en l’ensenyament bàsic i és inexistent en el superior.
Durant molts anys, aquest dèficit el van cobrir de manera molt meritòria els clubs esportius. Però aquests clubs es troben cada vegada amb més entrebancs. Algunes d’aquestes dificultats són de tipus social i tenen a veure amb l’augment de l’oferta lúdica. Avui la canalla prefereix fer esport de consola més que no pas practicar-lo als camps, les pistes o les piscines. D’altres complicacions amb què es troben avui els clubs esportius tenen a veure amb la necessitat de trobar uns espònsors que són escassos i que no reben retorn perquè els mitjans no els dediquen atenció.
Els periodistes som víctimes d’aquest dèficit formatiu i a l’hora en som col·laboradors, perquè és escàs l’espai que dediquem a la majoria de disciplines considerades minoritàries i a explicar la rebotiga de l’esport. El futbol, els resultats, les declaracions, les polèmiques... acaparen gairebé en exclusiva la nostra atenció. Ens excusem afirmant que aquest tipus d’informació és el que reclama el lector o l’oient, sense haver fet cap intent per capgirar la dinàmica i reconeixent de manera indirecta que l’esport ens interessa en la mesura que és negoci i espectacle.
No obstant, hi ha una certa esperança a mig termini. D’una banda, perquè cada cop són més els estudis adreçats a la formació de futurs dirigents esportius. I, d’una altra banda, perquè cada vegada és més gran la presència d’exesportistes en tots els àmbits esportius. Els seus coneixements, però sobretot la seva experiència i prestigi, hauria de servir per apujar la cultura esportiva mitjana del país.
dilluns, 18 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Et felicito per la teva anàlisi, 100% d'acord. No obstant crec que et deixes una dada important. Molts de nosaltres tenim formació i experiència en el món de l'esport. Però el gobern Català i Espanyol no volen regular moltes professions esportives, com ara la de fisiòleg de l'exercici, biomecànic de l'esport, investigador, i no volen reconèixer competències als estudiants de ciències de l'esport. Moltes vegades pressionats per metges que són càrrecs de confiança com en Marius Lloret d'ERC. Crec que estem molt lluny de les competències que tenen els llicenciats en ciències de l'esport dels paíssos anglosaxons. Si vols saber com s'organitzen per exemple els anglesos mira (www.bases.org.uk/newsite/home.asp).
Publica un comentari a l'entrada