De perquè un bloc

Perquè em fa l’efecte que avui és la manera de fer periodisme que més ens acosta als orígens de l’ofici. En el sentit que el contacte amb el lector és directe i que les servituds són, si es vol, escasses.
El novembre del 2006, Joaquim Maria Puyal va rebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya el premi Ofici 2006. En el seu manifest d’acceptació, va diagnosticar que l’ofici de periodista estava doblement amenaçat: d’una banda, per les empreses que converteixen la notícia en una mera mercaderia; d’una altra banda, pels gabinets de comunicació que miren de fer la feina del periodista. En tots els casos, els damnificats són els ciutadans.
Fa molts més anys, Manuel Vázquez Montalbán, a Informe sobre la información, denunciava el control que les grans corporacions exerceixen sobre els mitjans de comunicació. Bàsicament, a través de la publicitat.
El debat sobre els intents de controlar la informació és tan antic com la necessitat de reflexionar sobre el paper i el futur del periodisme.
Tanmateix, és veritat que les formes de control es renoven i es sofistiquen, i que la crisi del periodisme s’evidencia amb noves tensions. I és bo que la professió se n’adoni i hi reflexioni contínuament.
Internet dóna al periodista una oportunitat única per a exercir l’ofici de manera lliure i independent. La revolta de l’exèrcit zapatista de Chiapas el 1994, amb el subcomandant Marcos al capdavant, va ensenyar als poders públics que al control de la informació se li havia obert un forat impossible de tapar. I els Jocs Olímpics de Beijing, per més que les autoritats xineses –amb la complicitat del Comitè Olímpic Internacional– s’hi escarrassin, ho tornarà a evidenciar.
Per als periodistes la xarxa és una porta d'accés a l’ofici amb tota la seva cruesa. També constitueix un risc vertiginós. Perquè hi apareixem completament despullats, amb les nostres virtuts i les nostres febleses a l’abast de tothom.
Així doncs, fer un bloc és una experiència amb sabor antic. Perquè és escriure tenint la sensació que en cada mot t’hi jugues l’existència.