Phelps, Hoff: glòria i misèria?

Si abans de començar als nedadors Michael Phelps i Katie Hoff se’ls donava el títol de candidats a ser el rei i la reina de Pequín 08, el més probable és que quan la competició acabi, a l’un i l’altre se’ls qualifiqui com a la cara i la creu. Encara queden unes quantes jornades per disputar, però el guió que s’està escrivint ens mena a l’èxit d’ell i al fracàs d’ella.
Phelps s’havia posat com a objectiu guanyar 8 medalles d’or i superar d’una el rècord de Mark Spitz a Munic 72. Hoff havia de fer una proesa semblant, 6 medalles d’or. Vist el currículum d’un i el de l’altra, el guió no acaba d’encaixar. Sinó fos perquè la mateixa Hoff ha alimentat les expectatives, es podria dir que era una història creada per a acabar amb el final que s’espera: la glòria per al més veterà i fiable, i la misèria per a la jove i tendra noia, les dues cares de l’esport prèviament adjudicades, per a no deixar res a la improvisació.
Phelps porta guanyats 5 ors, amb 5 rècords del món adjunts. Un d’ells, el dels relleus 4 x 100, amb un final apoteòsic, amb el darrer rellevista nord-americà, Jason Lezak, remuntant els dos metres de distància que li duia el francès i fins llavors recordista de la distància, Alain Bernard. La fotografia d’un Phelps exultant per haver guanyat un or que deuria veure perdut, probablement serà la imatge d’aquests Jocs.
Mentrestant, Hoff porta 4 fiascos, si és que es poden considerar així una plata, un bronze i dos quarts llocs. El seu aval eren els 5 ors dels dos darrers mundials i els triomfs i les marques a les classificatòries nord-americanes. Un currículum menys fiable que el de Phelps, que ja s’havia acostat al rècord de Spitz a Atenes 04, però suficient per a començar a escriure la història.
Hoff haurà fallat les expectatives, però no li escau ni la misèria ni la creu que potser algú li atorgarà. L’única creu possible és la desproporcionada intervenció de Rússia contra Geòrgia que contrasta amb el pobre paper dels seus atletes en aquests jocs, per ara vuitens al medaller.