En els esports de resistència, una part substancial de l’entrenament de la temporada es qualifica, en l'argot, d’escombraries. És aquell que serveix per a sumar quilòmetres sense cap més objectiu que mantenir la base aeròbica. Es fa a una intensitat moderada, per a acumular volum sense cansar-se.
El futbol no és un esport de resistència, tot i que seria interessant discutir-ho. Perquè un dels objectius físics a aconseguir és que els jugadors mantinguin la mateixa velocitat els 90’ i, encara, durant tota la temporada, i aquesta regularitat no és possible sense una bona base de resistència.
Però, tant se val, malgrat que no hi hagi entrenaments escombraries el que sí que hi ha al llarg de la temporada són partits escombraries. Són aquells partits que serveixen per acumular punts, que s’han de guanyar per a sumar, però que no donen els títols.
El partit d’ahir contra el Wisla de Cracòvia era un d’aquests partits escombraries que el FC Barcelona disputarà al llarg de la temporada. El 4 a 0 de l’anada al Camp Nou l’havia convertit en un tràmit. Per tant, s’havia de jugar a una intensitat moderada, per a no patir desgast.
Ben mirat, els grans equips es juguen la temporada en poc més d’una quinzena de partits. Darrerament, la Lliga espanyola s’ha decidit en els enfrontaments directes. La trentena de punts que es disputen entre ells els 6 o 7 primers classificats del campionat són els decisius. De la mateixa manera, són les eliminatòries finals de la Lliga de Campions o de la Copa del Rei les que marquen el resultat final.
El problema per als clubs amb el nivell de pressió i exigència del FC Barcelona és que el concepte de partits escombraries no existeix per als seus aficionats. Llavors, de tots els partits se’n volen fer lectures definitives, i sorgeixen els dubtes. Probablement, diumenge el Numància plantejarà els mateixos reptes que el Wisla. Però també seria normal que els blaugrana sortissin amb una intensitat més elevada. I és que, encara que sigui un partit que cau dins del concepte escombraries, no es pot començar badant.
dimecres, 27 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada