Calma, després de la moció

D’avui en quinze, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, posarà el càrrec a disposició de l’Assemblea de Compromissaris. I just avui fa un mes de la dimissió de vuit directius per discrepàncies en la manera de llegir els resultats de la moció de censura que s’havia votat quatre dies abans. Durant el mes transcorregut, la institució ha retrobat la calma. Diagnosticar correctament les raons d’aquest asserenament resultarà imprescindible per a predir el vot dels compromissaris el 24 d’agost.
Hi ha tres raons força òbvies. La primera, la necessitat de rebaixar la tensió emocional a què el barcelonisme havia arribat, tant internament com externa. Assolit el punt màxim d’estrès, era previsible que hi hagués un procés de distensió. La segona, l’inici de la pretemporada. Més enllà dels resultats i les expectatives que s’hagin creat, que són bones, era també previsible que l’arrencada d’un nou projecte, de la mà d’una persona assenyada i amb tanta ascendència en el barcelonisme com Josep Guardiola, i l’engrescament implícit que comporta, contribuís a fer oblidar, ni que sigui momentàniament, els tràngols passats. I, la tercera, la desaparició dels promotors de la moció i el fet que els mitjans de comunicació, que li servien d’altaveus, hagin centrat el seu focus informatiu en esdeveniments com els Jocs Olímpics; que els diaris s’hagin aprimat i que els programes esportius de la ràdio amb les seves tertúlies estiguin de vacances ha contribuït a accentuar aquesta sensació de serenor.
L’obvietat de les tres raons no els treu valor. Però no serveixen de gaire a l’hora de predir el vot del dia 24 sobre la continuïtat de Joan Laporta. El comportament de l’Assemblea, escollida de bell nou, és imprevisible. Hi acostuma a assistir només qui se sent motivat per intervenir en la vida política del club. La decisió a prendre és d’una transcendència colossal: cessar o no el president del club la vigília del començament de la temporada. Que sigui motiu suficient per anar-hi, són figues d’un altre paner.