Els pobles, com les persones, necessiten d’una identitat per a sentir-se vius i perviure. La identitat ens dóna personalitat i ens fa col·lectius.
La Guàrdia Pilosa va néixer l’any 1015. Mai va arribar a fer-se gran. A la dècada dels seixanta, els últims habitants la van abandonar. El poble va quedar condemnat a l’enrunament progressiu.
Tanmateix, al cap d’uns anys, unes poques famílies el van adoptar com a lloc d’estiueig i van refer les primeres cases. Aquelles primeres famílies van créixer i van atraure’n de noves que van reconstruir d’altres cases. A final del segle, el poble havia renascut.
Aquest cap de setmana, la Guàrdia Pilosa celebra la VIII edició del Jazz a la palla. Fa nou anys que cada estiu al poble s’hi fan concerts de gèneres diversos. Els concerts d’estiu i la festa major, que es fa el cap de setmana de la segona pasqua, junt amb d’altres activitats que s’improvisen al llarg de l’any, vertebren les relacions entre la gent del poble i són un vehicle a través del qual s’integren els nouvinguts.
Per ressuscitar la Guàrdia no n’hi havia prou amb refer les seves cases. Calia donar-li una identitat. Però no hi havia pòsit cultural on pouar. Qui sap quines tradicions identificaven els pilosencs d’antany.
Els valors que hi ha darrera de les activitats que es fan a la Guàrdia al llarg de l’any tenen molt a veure amb els referents culturals dels qui van arribar als anys setanta, i és lògic. Tot i així, el procés d’integració ha estat respectuós i és exemplar en tots els sentits, i el cas del Jazz a la palla, emblemàtic. Especialment ho és cada dos anys quan, a més de les vetllades jazzístiques, el dissabte es dedica a fer escultures amb bales de palla. Pagesos i artistes s’uneixen per a aixecar efímeres escultures. L’habilitat dels uns per amuntegar amb precisió pesants bales de palla amb els seus tractors es posa al servei de la creativitat dels altres. La fotografia que encapçala el bloc és un exemple d’una de les primeres edicions.
Enguany, només tocava jazz.
La Guàrdia Pilosa va néixer l’any 1015. Mai va arribar a fer-se gran. A la dècada dels seixanta, els últims habitants la van abandonar. El poble va quedar condemnat a l’enrunament progressiu.
Tanmateix, al cap d’uns anys, unes poques famílies el van adoptar com a lloc d’estiueig i van refer les primeres cases. Aquelles primeres famílies van créixer i van atraure’n de noves que van reconstruir d’altres cases. A final del segle, el poble havia renascut.
Aquest cap de setmana, la Guàrdia Pilosa celebra la VIII edició del Jazz a la palla. Fa nou anys que cada estiu al poble s’hi fan concerts de gèneres diversos. Els concerts d’estiu i la festa major, que es fa el cap de setmana de la segona pasqua, junt amb d’altres activitats que s’improvisen al llarg de l’any, vertebren les relacions entre la gent del poble i són un vehicle a través del qual s’integren els nouvinguts.
Per ressuscitar la Guàrdia no n’hi havia prou amb refer les seves cases. Calia donar-li una identitat. Però no hi havia pòsit cultural on pouar. Qui sap quines tradicions identificaven els pilosencs d’antany.
Els valors que hi ha darrera de les activitats que es fan a la Guàrdia al llarg de l’any tenen molt a veure amb els referents culturals dels qui van arribar als anys setanta, i és lògic. Tot i així, el procés d’integració ha estat respectuós i és exemplar en tots els sentits, i el cas del Jazz a la palla, emblemàtic. Especialment ho és cada dos anys quan, a més de les vetllades jazzístiques, el dissabte es dedica a fer escultures amb bales de palla. Pagesos i artistes s’uneixen per a aixecar efímeres escultures. L’habilitat dels uns per amuntegar amb precisió pesants bales de palla amb els seus tractors es posa al servei de la creativitat dels altres. La fotografia que encapçala el bloc és un exemple d’una de les primeres edicions.
Enguany, només tocava jazz.
.jpg)
Entrades
6 comentaris:
El teu primer post m'ha conmogut.
Et marcaré d'aprop, viu Migueli.
Que intentis vendre el teu paper com a CAPCOM com a un exercici d'integritat em deixa gelat.
Al lloro.
Teu,
GF
En aquest bloc que ara comença també hi haurà llistes negres?
Salutacions.
Posar en una llista negra escoria com la Cubero, l'Ortiz l'Arus i coses semblants es de justicia.
O sigui que no us flipeu tant xatos, torneu a mamarli de canto a en Bañeres i deixeu de tocar els collons per aqui
No me gustabas como resposable de comunicacion de mi club...tenias pinta de censor...y muy bien de ti no hablaban tus compañeros...
Como te ha acuchillado Lapo,eh..?
vucevic
bonic bloc. Necessari, diria jo, per al mitjà poder compartir visions amb qui ha ostentat lloc de responsabilitat en un dels màxims caramels de l'àmbit de la comunicació esportiva.
Personalment, i potser degut a la meva condició de periodista sense cotitzar, m'he sentit molt identificat amb el post 'De perquè un bloc'. No hi ha dubte que aquest és l'àmbit que més s'aproxima al periodisme que de petit un somiava exercir d'adult. La distorsió del professional ens ha dut a aquestaa meravellósa alternativa.
Benvingut a la blogosfera.
'El más grande ya es segundo', la nova entrega de 'La veraniega brevedad e un i-luso', a
http://kantinusportsteve.blogspot.com/
salutacions. Ens llegim
Bloc interessant...com a director de comunicació que ets, m´agradaria veure les teves opinions sobre les actituds, consignes, campanyes i manipulacions de la prensa cap al barça.
Llistes negres amb la Kubero i cia? Però per favor, si això no són periodistes....son intoxicadors.
Sort Badia!
Publica un comentari a l'entrada