Amb fermesa i prou no serà suficient

Quan IC va forçar la compareixença del president espanyol a la Diputació del Congrés, semblava que els partits catalans duien la iniciativa en el debat sobre el nou finançament. L’incompliment dels terminis i els acords fixats a l’Estatut els donava força i l’usaven bé; a més, actuaven de manera coordinada i unida. Hi havia dubtes raonables sobre la solidesa del front comú, per l’experiència acumulada, però la fermesa amb què des del PSC es posava l’interès del país per damunt del lligam amb el PSOE donava peu a creure-se’ls. Per això l’anomenat Pacte de Vilanova entre el conseller Joan Saura i la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega va provocar tanta decepció.
Les diferències sobre el finançament és un conflicte entre governs; l’escenari per a resoldre-les no és el Congrés, per tant. Però la jugada d’IC, secundada per la resta de partits tret del PSOE, tenia un doble avantatge: posava en relleu la minoria parlamentària del govern espanyol i afermava la unitat dels partits catalans. Dit d’una altra manera, que Rodríguez Zapatero s’hauria de prendre seriosament l’envit català.
Després de la compareixença d’ahir del ministre Pedro Solbes s’entén millor l’abast del mal que ha fet el Pacte de Vilanova als interessos de Catalunya. El govern espanyol no només ha recuperat la iniciativa, sinó que es permet contraatacar amb amenaces, perquè creu que el front català és de pa sucat amb oli. Observar els delegats catalans batent-se en retirada i amb arguments que deixen indiferents a qui van adreçats és trist.
Amb tot, la part catalana manté els seus asos: no s’ha de deslligar el finançament dels pressupostos espanyols i el front comú ha de mantenir-se, amb el PSC disposat a fer valdre la seva força dins del PSOE. Que l’acord seria difícil era sabut. A la resistència del govern espanyol s’hi ha de sumar l’oposició de les Comunitats Autònomes. I no hi ha diners a cap caixa. Que calia fermesa, intel·ligència i encert a l’hora de jugar les cartes, era de calaix. Però és el que s’espera dels polítics.