Tard segur, malament potser

El FC Barcelona va encarrilar el primer títol de la temporada davant de l’Athletic Club. Ho va fer amb una primera mitja hora força bona, que va recordar el futbol de la temporada passada, i amb una segona part molt acceptable. A més, va afrontar l’anada de la Supercopa d’Espanya amb les baixes de Messi, Iniesta, Márquez i Ibrahimovic, jugadors que formen part dels dotze o tretze titulars de la plantilla. Els jugadors del planter els van suplir amb una solvència remarcable i que demostra que tot sovint val més confiar en un noi que s’ha fet futbolista amb els conceptes del primer equip que no pas en un de fora a qui li vénen molt de nou i necessita d’un temps de què no disposa per a assimilar-los. Ara: seria un error considerar, a partir d’aquestes conclusions, que el Barça pot aspirar a completar una temporada com l’anterior –i no em refereixo a tornar a fer un triplet– amb la plantilla que té. Perquè és una plantilla molt curta, més encara que la de l’any passat, i amb un calendari molt més exigent. Falten tretze dies per a tancar el mercat, és a dir, encara hi ha temps per a fer incorporacions. Però ara ja és clar que aquest any la feina no s’ha fet bé. De les tres tasques que hi havia per fer, renovar els jugadors que acabaven contracte, substituir els quatre o cinc jugadors amb què el tècnic no comptava i que ja se sabia des de començaments d’abril, i fitxar quatre o cinc jugadors amb perfil de titular, no se n’ha completat cap, totes s’han fet a mitges. En el planter hi ha molt bons jugadors, però no em sembla que ofereixin prou garanties encara com per a assumir una responsabilitat excessiva. L’excusa de la irrupció de Florentino Pérez a la presidència del Reial Madrid només val a mitges perquè des que a mitjans d’abril va ser clar que tornaria ja se sabia que trencaria un altre cop el mercat; el Barça s’hauria d’haver avançat. Llavors l’equip estava immers en la lluita per tots els títols, és cert, i no es van voler generar distraccions. Es va córrer el risc d’anar tard i ara hi ha el perill de fer-ho malament.