La cinquena, amb gol de Pedro

La Supercopa d’Europa, també. El segon títol de la temporada, en menys d’una setmana, o el cinquè, perquè és un títol que ve de l’any passat. Tant se val, el Barça de Josep Guardiola continua invicte en l’any i un parell de mesos que té de vida. És un registre extraordinari: ha disputat cinc títols i els ha guanyats tots cinc. El d’ahir, a la segona part de la pròrroga, una circumstància que encara no s’havia produït fins ara. N’hi ha d’haver de totes les maneres. El Xakhtar Donetsk ha fet gruar aquesta Supercopa d’Europa. Més forts físicament, perquè porten disputades ja cinc jornades de la seva lliga, han plantejat un partit per a no perdre i jugar-s’ho tot o bé a una jugada aïllada o bé a la tanda de penals. No li ha sortit bé, però s’hi ha acostat. El gol de la victòria l’ha fet Pedro, rematant una combinació meravellosa amb Messi, a les acaballes del temps afegit, al minut 115. Per la manera com ha anat, es pot ben bé dir que és un triomf de la filosofia Barça. Primer, perquè els blaugrana han estat fidels durant tot el partit a la seva manera d’entendre el futbol i, segon, perquè el gol l’ha fet un jugador del planter, que ha entrat al terreny de joc substituint Ibrahimovic, i en un moment en què a l’onze blaugrana hi havia fins a vuit jugadors formats a les categories inferiors del club. És clar que no ha estat un partit brillant i que, en algun moment, s’ha trobat a faltar algun recurs que no fos el de donar llibertat absoluta a Messi perquè es mogui per tot el front d’atac i donar-li totes les pilotes que calgui a veure si resol l’embolic amb una genialitat. Però és que aquestes alçades, contra un equip molt més rodat i molt poruc, aquest tipus de final era força previsible. I és que, de fet, la majoria de finals són així i no pas tan plàcides com les dues que va disputar aquest equip la temporada passada. Aquesta Supercopa té una importància que va força més enllà del títol que s’afegeix al palmarès. El record del que va passar el 2006 és inevitable. I la diferència, evident. La pinya al final del partit, amb tots els jugadors i el cos tècnic units en una rotllana per celebrar el triomf, és la imatge que millor explica l’afany de treball i victòria d’aquesta plantilla.