De la lleugeresa del país

Si ho he entès bé, vull dir si no m’he perdut algun episodi cabdal o bé desconec l’entrellat d’una estratègia elaborada entre bambolines, la gran manifestació que s’està congriant en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que previsiblement el retallarà d’una manera inacceptable, té el seu origen en l’article que diumenge va publicar l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall a l’AVUI i que, ràpidament, Òmnium Cultural s’ha proposat liderar i que hauria de comptar, a la capçalera de la protesta, amb la presència de tots els expresidents del govern. La iniciativa ja ha suscitat l’adhesió de diverses personalitats, associacions i institucions, però és evident que ha agafat tothom a contrapeu i que molts s’hi van afegint més pel que diran que no pas per convenciment. Els qui més descol·locats han quedat són els maragallistes del PSC, com la consellera de justícia, Montserrat Tura, a qui se’ls nota molt que no saben per on tirar. El mateix expresident Jordi Pujol, en un article ahir a l’AVUI també, es declarava disposat a anar a la manifestació però reclamava poder-s’ho rumiar i esperar a veure quin és l’abast laminador de la sentència del Constitucional. En totes les declaracions s’aprecia una incomoditat molt lògica perquè, d’una banda, és clar que el país no es pot quedar de braços creuats i entomar com si no hagués passat res una altra queixalada a un Estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum, però, per una altra banda, la manera que tenim de defensar-nos trobo que és molt improvisada i poc seriosa. Probablement, aquesta manifestació anirà endavant i serà multitudinària, amb totes les forces del país –o gairebé–, les d’avui i les d’ahir, a les primeres files perquè ningú, tret dels de sempre, voldrà quedar-se fora de la fotografia. I els catalans ens en sentirem orgullosos. El problema és què farem l’endemà, quan a Madrid facin com aquell qui sent ploure i la sentència es comenci a aplicar. Lamentablement, no fem res més que moure’ns entre la submissió i la lleugeresa.