Un Gamper de costellada

Fa temps que els tornejos d’estiu han deixat de ser el que eren. La competició oficial, sigui una Supercopa o bé sigui una eliminatòria prèvia de la Lliga de Campions, li han anat prenent dates al calendari. I la necessitat de programar gires a l’altra punta del món per a fer calés s’ha cruspit els pocs dies lliures que quedaven. No obstant, semblava que el Trofeu Joan Gamper no només resistia sinó que en les darreres edicions havia tingut una revifada considerable, amb rivals de renom i amb l’atractiu de la presentació de l’equip. Per això se m’ha fet estrany que a l’edició d’enguany el tècnic Josep Guardiola hagi decidit començar el partit amb un equip ple de jugadors del planter i amb només dos dels jugadors considerats com a titulars i que, a partir del minut 30, amb el canvi de Puyol, s’ha reduït a un de sol. Llavors, la defensa l’han formada Montoya, Bartra, Fontàs i Maxwell. Jo ja comprenc que per a Guardiola la plantilla és molt curta, que aquest partit arriba enmig de la final de la Supercopa d’Espanya, que d’aquí a nou dies encara no es jugarà el segon títol oficial de la temporada, la Supercopa d’Europa, que aquests títols són els que de veritat valen i que no s’hi val a badar, entenc que el calendari d’aquest any és molt exigent i que a hores d’ara ja té tres o quatre jugadors físicament tocats, tot això ho comprenc, però, tot i així, em sembla una frivolitat plantejar el Joan Gamper d’aquesta manera com també em sembla una frivolitat i una falta de respecte jugar el Trofeu que du el nom del fundador amb una samarreta que no sigui la blaugrana, per més lloable que sigui el propòsit de la que van lluir ahir els jugadors del Barça. Perquè una cosa és voler que el Gamper sigui una festa i una altra convertir-lo en una costellada, caríssima, per cert. Amb aquest plantejament, el partit contra el Manchester City, que ha acabat amb un 0 a 1, s’ha convertit en un constant entrar i sortir de jugadors. Fins que el carrusel no ha acabat, el partit no s’ha estabilitzat i ha agafat interès. Ja era tard. Una llàstima.