De les pretemporades

No sé si deu ser l’edat o l’acumulació d’estius, però trobo que cada any les pretemporades costen més de passar. Jo em penso que és per aquest intent de donar-hi una importància que no tenen. Per més que es vulgui, un partit contra el Galaxy de Los Angeles o els Sounders de Seattle, té molt poc interès. No sé quantes persones deuen esperar despertes o es deuen llevar de matinada per a veure aquests partits. Com a aficionat al futbol, sento una certa enyorança de les pretemporades de la meva infantesa i joventut. En aquell temps, la informació l’havies d’anar a buscar als diaris perquè la família teníem per costum descansar de televisió i de ràdio durant les setmanes de vacances fora de casa. Només ens hi tornàvem a connectar quan tornàvem al domicili per a veure els equips participants en el Teresa Herrera i el Carranza. Per a veure el nou Barça al Trofeu Joan Gamper, disputat entre quatre equips i en dos dies, amb semifinals, tercer i quart lloc i final, havies d’anar al Camp Nou o bé seguir-lo per la ràdio. Els equips entrenaven igual que ara, però no feien gires a l’altra punt del món en què la gent està desperta a l’hora de dormir, i feien fitxatges, encara que no tants ni sempre tan cars. Vull dir que els equips feien més o menys el que fan ara però sense donar-hi la transcendència que ara s’hi dóna, tot passava d’una manera molt més relaxada. Ja comprenc que els clubs grans s’han entrampat amb uns pressupostos tan fantàstics que han de fer mans i mànigues per a complir-los i que això fa que s’hagin d’empescar mil i una cabrioles per a cridar l’atenció i que els aficionats es gratin la butxaca per poder-los veure. I que la resta d’actors d’aquest circ han d’anar a aplaudir-los totes les actuacions perquè estan tan entrampats com els clubs que els subministren la saba per a sobreviure. Però que ho comprengui no em fa deixar de pensar que aquest tipus de pretemporades tenen un interès molt relatiu i puntual: fan passar una mica l’estona, però no t’estalvien la calor.