El ‘cas Ricky Rubio’

Tot el que està succeint aquestes setmanes amb el jugador de bàsquet de la Penya Ricky Rubio és un cas com un cabàs. Em puc imaginar que per a una persona que no en sap l’entrellat ha de ser molt difícil de comprendre. En Ricky Rubio és un dels basquetbolistes de més projecció. El van escollir en cinquè lloc a l’NBA i qualsevol equip europeu el voldria tenir a la seva plantilla; el FC Barcelona i el Reial Madrid li van al darrera i estan disposats a pagar una quantitat mai vista en el bàsquet pel seu traspàs. Però ara mateix es pot dir que es troba sense equip, perquè tot i que té dos anys de contracte amb el Joventut de Badalona i que ha dit al club que els vol complir, fa una setmana el president del club verdinegre, Jordi Villacampa, va dir que en Ricky no tornaria a jugar més a la Penya. Tot el que ha passat des que a Ricky Rubio el va escollir un equip de l’NBA que no li feia el pes és un embolic llarg i avorrit i, a més a més, em sembla molt poc significatiu. Jo crec que l’arrel del problema és molt més general i que el podem trobar no només en el bàsquet o en l’esport sinó en tots els àmbits de la vida d’aquest país. El punt de partida de l’enrenou és la clàusula de rescissió, de 5’7 milions d’euros, que és una xifra elevadíssima i gairebé impossible per a qualsevol equip de bàsquet. Quan es posa una quantitat com aquesta ja se sap que cap club l’arribarà a pagar, però els clubs diuen que els serveix com a punt de partida per a negociar. Com que és una clàusula desproporcionada, que no té relació amb el salari que percep, Ricky Rubio va demandar el club; jo no sé què hagués dit el jutge si la denuncia no s’hagués retirat, però la xifra és en un contracte que porta la firma del jugador. I és que a mi em sembla que el problema és que en aquest país xerrem pels descosits, no sempre pensant en el que diem, que actuem molt a la babalà, no mirant més enllà del dia en què som i sense massa intenció de complir els compromisos que adquirim. És una manera de fer ben poc seriosa, però és tan habitual que s’ha convertit en la norma. I així ens anem entretenint.