El FC Barcelona i el Reial Madrid sempre han representat concepcions distintes i oposades, no només futbolístiques. Avui, encara succeeix així i, probablement, demà també i amb més raó i tot. Un estudi recent revelava que els aficionats respectius tendeixen a compartir posicions ideològiques i a votar uns mateixos partits polítics. És lògic. La història deixa un pòsit que sura amb molta més facilitat de la que sovint es pensa. No ens ha de sorprendre que aquestes concepcions acabin traduïdes en models de club i comportaments diferenciats per part dels seus dirigents i seguidors. Aquesta pretemporada està sent exemplar. Un i altre clubs l’estan passant de manera contraposada. El Reial Madrid no ha tingut cap problema per fitxar els jugadors que pretenia. Ha pagat preus desorbitats i indecents, certament, i no és per a estar-ne gaire orgullós, però té els futbolistes que havia posat a la seva llista; li falta el francès del Bayern de Munic, Frank Ribéry, que encara no s’ha tret del cap. En canvi, el FC Barcelona té molts problemes per confegir la plantilla que havia imaginat el seu entrenador; li falten dos o tres jugadors, encara, un dels quals, el central, sembla força urgent de portar. Tanmateix, a l’hora de treure’s de sobre els jugadors que no volen, el FC Barcelona ha estat més diligent que no pas el Reial Madrid. És probable que l’ímpetu malgastador del president madridista Florentino Pérez hagi eclipsat mediàticament els tres títols aconseguits pel Barça la temporada passada; però no ha fet que els aficionats al futbol els hagin ni oblidat ni deixat de valorar. I quan han començat els partits amistosos, mentre els blaugrana han mantingut el to futbolístic, els blancs han estat incapaços de complir amb les expectatives generades i ha quedat clar que mentre el Barça és un equip fet, el Madrid està per fer. De cara a preveure el posterior desenllaç de la temporada, un i altre comportament tenen un significat molt relatiu. Ara, per a definir el caràcter d’un i altre club, trobo que són força reveladors.
dissabte, 8 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada