La TDT de pagament (I)

Tot sovint la forma dóna més explicacions dels fets que no pas el seu fons mateix. És el cas de l’aprovació de la TDT de pagament per part del govern espanyol, dijous. El gabinet del president José Luís Rodríguez Zapatero ha hagut de recórrer a un Consell de Ministres convocat de manera extraordinària per a aprovar mesures contra la crisi econòmica i l’atur i ha emprat un mecanisme legal d’urgència, com és el reial decret llei, que només s’usa en casos extraordinaris i de necessitat urgent, per fer passar la nova regulació atès que havia rebut el dictamen contrari del Consell d’Estat. Aquesta és una decisió que beneficia directament Mediapro, l’únic operador que havia presentat una sol·licitud per a explotar la TDT de pagament i que a través de la cadena Gol TV explotarà aquesta temporada el futbol. De fet, la decisió era tan coll a avall, que ja fa setmanes que Jaume Roures anava explicant a través de diversos mitjans com aniria aquesta temporada la retransmissió dels partits de futbol, quins nous ginys descodificadors s’hauran d’endollar als aparells de televisió, donant per descomptat que el govern espanyol regularia la TDT de pagament tal com ho ha fet. El procediment d’urgència i el recurs legal emprat per a saltar-se l’últim entrebanc sorgit deixen clar que Zapatero pretenia afavorir Mediapro. No ens ha d’estranyar gens; en aquest país i en l’altre això de fer lleis a mida, com si fossin vestits, és força habitual. Ja ho van fer d’altres presidents espanyols: Felipe González amb Prisa i Aznar amb Telefónica, per exemple. Si ja és dubtós que el futbol sigui una qüestió d’“interès general”, com diu la llei per a garantir un mínim de futbol en obert, encara ho és més que tingui tanta urgència com denota l’actuació del govern de Zapatero. Amb tot, a mi em sembla que aquest no és el fet més preocupant que ara mateix té el futbol. Per a poder arribar fins aquí, Mediapro ha adoptat una política molt agressiva fer fer-se amb els drets de gairebé tots els clubs, comprometent unes quantitats de diners molt superiors a les que hi havia fixades. I no crec que el negoci doni per a tant.