De l’experiència

De l’experiència se n’hauria d’aprendre, encara que no sempre és així. Els jugadors del FC Barcelona diuen que han après la lliçó de fa dues temporades i que aquell desgavell no pot tornar a succeir. Ho ha dit el Xavi, que hi era i ho sap de primera mà. És bo que ho tinguin en compte i que els qui el van viure ho expliquin com a advertiment als nouvinguts. Ara: mentre que per arribar al cel, de camins, n’hi ha pocs, per anar-se’n de pet a l’infern n’hi ha més dels que calen. Jo crec, efectivament, que aquella drecera que van agafar uns quants fa dues temporades aquesta vegada se l’estalviaran. Els guies van passar avall pel barcelonisme fa un any i, encara que de substituts se’n poden trobar a dotzenes, se’m faria molt estrany que aquesta vegada el grup no es plantés fins a fer que els fessin fora. A mi em sembla que per aquest cantó l’equip té immunitat per un quant temps. Els perills vénen d’una altra banda. Del que es tracta és de saber si tothom sabrà estar al seu lloc i pensar en el club més que no pas en el seu interès personal. Quan dic tothom, penso en el president i els directius, en els exdirectius i en els aspirants a president i directius, en els tècnics i els jugadors, en els periodistes i en els socis i els aficionats. Penso en tothom, ja ho he dit. Perquè aquesta ha de ser una temporada molt complicada. Esportivament, perquè les expectatives creades són molt altes; serà molt difícil no fer comparacions amb l’any passat, tant pel que fa el joc com pel que fa els resultats, i igualar tot el que es va fer, no només guanyar totes les competicions, és gairebé impossible. Llavors, la qüestió és saber si tothom sabrà assumir-ho com un fet natural. Dir que no ens hem d’emmirallar en la temporada passada és molt fàcil, el que serà complicat serà no mirar cap enrere, ni que sigui de reüll. I, institucionalment, és un any electoral i, encara que no es vulgui, és un fet que generarà moltes tensions. Per tant, el perill que hi ha latent rau en un fet molt humà: i és que si vénen mal dades, tothom mirarà d’espolsar-se les puces de sobre. Per a mi, aquest és el risc que val i la lliçó que s’hauria d’aprendre.