Reflexions en el comiat de Jarque

Des que es va conèixer la mort del capità del RCD Espanyol, Dani Jarque, les mostres de dol que s’han succeït han estat impressionants. Hi ha molts factors que expliquen aquesta massiva manifestació de dolor: la manera sobtada d’arribar-li la mort, la seva qualitat de símbol del nou Espanyol que vol créixer a partir de Cornellà – El Prat, les seves circumstàncies personals, amb la seva dona embarassada, el fet d’haver mort sol a l’habitació i mentre parlava amb ella... I després hi ha tots els valors inherents a l’esport que aquests dies s’han expressat de manera intensa; la mort de Jarque ha commocionat tothom però han estat sobretot els esportistes i els aficionats els qui amb més decisió han mostrat el seu condol. És lògic perquè els futbolistes són els herois d’avui per a molts adolescents i joves –i algunes persones més granadetes–, que els tenen com a models. Per aquesta raó hem de ser tan exigents amb el seu comportament a dins i fora dels terrenys de joc, perquè l’esport, tots els seus protagonistes i els atletes en primer lloc, actuen d’exemple. Dani Jarque era un futbolista i una persona amb la qual pagava la pena emmirallar-se. El RCD Espanyol farà molt bé de preservar la seva memòria, no sé si fins al punt de posar el nom al nou estadi, però sí fent que el seu record no es vagi apagant de mica en mica fins a esborrar-se del tot. I la seva mort també hauria de servir perquè els aficionats i els qui ens dediquem a reflexionar sobre l’esport i el futbol fóssim molt més exigents amb els dirigents dels clubs. Perquè fa molta vergonya adonar-se que els clubs són capaços de gastar-se el que no tenen en un jugador, mentre són incapaços d’esmerçar ni temps ni diners a investigar i prevenir les malalties i les lesions que afecten els seus jugadors. Jo crec que els grans clubs de futbol haurien de liderar i finançar programes d’investigació de medicina esportiva. Crec que a més a més de demanar al futur president del Barça quin tipus d’entrenador i de jugadors vol tenir, se li haurien d’exigir qüestions com la planificació mèdica.