Natàlia Rodríguez

L’atleta tarragonina Natàlia Rodríguez ha reconegut a les darreres hores que la seva desqualificació a la final del 1.500 dels campionats del món d’atletisme a Berlín “va ser justa”. És una declaració que l’honora. Natàlia Rodríguez és una atleta de 30 anys que ha anat progressant a poc a poc i que ara, en el moment de la maduresa esportiva, arribava a Berlín amb opcions reals de coronar la seva trajectòria amb un títol mundial. Va passar les eliminatòries amb una solvència notable. A la final, sortia entre el grup de favorites. I la cursa la va dur prou bé. Només que en entrar en els dos-cents metres finals, anava en tercera posició i tancada a la corda. Just en el moment d’encarar la recta definitiva, la seva principal rival, l’etíop Gelete Burka, es va obrir un pèl massa i va deixar un forat. Natàlia Rodríguez no va pensar-s’ho dues vegades i s’hi va ficar, en una maniobra arriscada però que es veu moltes vegades, especialment en aquestes proves de mig fons en què acostumen a arribar més de tres i de quatre atletes a la recta de meta amb opcions de victòria i mirant de fer-se amb el millor lloc a cops de colze si cal. Però aquesta vegada va passar que l’atleta etíop la va veure venir i va tancar ràpidament la porta que s’havia deixat oberta. Gelete Burka és bastant més petita i lleugera que no pas la Natàlia Rodríguez. Les imatges del vídeo són força clares. L’atleta catalana l’empeny, per obrir-se pas. La topada fa que Burka s’entrebanqui i caigui i que Rodríguez hagi de trepitjar la gespa, fora de la pista, per seguir dempeus. A la catalana la maniobra li va sortir bé i va entrar a meta en primer lloc. Era campiona del món, però no les tenia totes. El públic alemany, a qui no li va agradar aquella manera de guanyar, va xiular la victòria de Rodríguez. Potser aquella esbroncada va decidir els jutges a revisar la cursa, sense que la delegació etíop o qualsevol altra presentés recurs, i va desqualificar Rodríguez. La tarragonina va dir que se sentia guanyadora. Era una declaració a cop calent. La Federació Espanyola no va presentar recurs i ara ella ha dit que la desqualificació és “justa” i que es va precipitar fent aquella maniobra. Reconèixer-ho ha de ser dur, però em sembla que és la millor manera per a aixecar-se i tornar-hi.