En la mort de Dani Jarque

La mort del capità de l’Espanyol, Dani Jarque, d’un atac de cor és una tragèdia difícil de passar i comprendre. Jarque era un noi de 26 anys, que just acabava d’arribar a la maduresa futbolística; li havien donat la capitania de l’equip i s’estava erigint en un dels centrals de més present i més futur de la Lliga espanyola. Era un esportista d’elit i, per tant, sotmès a tota mena de controls mèdics i proves físiques constants; havia de ser un noi fort físicament, en un estat de forma i de salut excel·lent. La seva mort ha arribat, a més a més, molt a començament de la pretemporada, vol dir que fa pocs dies havia d’haver passat els reconeixements mèdics exhaustius a què tots els equips sotmeten els seus jugadors abans de començar els entrenaments. I els havia superats satisfactòriament. I el punt de competició, amb a penes un parell de partits amistosos disputats, i un entrenament encara centrat en l’acumulació de volum d’esforç més que no pas en exercicis d’intensitat, fa que el desgast físic sigui imperceptible. És una mort que costa d’entendre, tot i que en el passat n’hi ha hagut de semblants; el camerunès Foé, l’hongarès del Benfica Féher o el sevillista Puerta també van morir repentinament i inesperada, tot i que en els seus casos els infarts els van sobrevenir mentre jugaven. No són tragèdies exclusives del futbol. A totes les disciplines n’hi ha hagut. En totes aquestes morts, les autòpsies han determinat les causes objectives que les havien provocades. Ara, en cap moment s’ha arribat a desfer la contradicció que plantegen: de com esportistes del més alt nivell, amb una forma física extraordinària i controlats mèdicament a diari gairebé, de cop i volta, els falla el cor. L’autòpsia a Jarque també determinarà les causes de la seva mort i, probablement, deixarà pendent de resposta aquella mateixa contradicció. I és que, encara que sembli un sense sentit, els esportistes d’elit corren un risc evident posant el seu cos al límit. La medecina esportiva ha avançat molt, en la millora del rendiment sobretot, però té encara un camí infinit per a recórrer.