El campionat del mon de natació celebrat recentment a Roma ha estat extraordinari. S’hi han batut una barbaritat de rècords, en tots els estils i distàncies. I no hi ha cap dubte que la raó d’una collita de marques tan excepcionals s’explica pels banyadors, que donen als nedadors una flotabilitat més gran. La Federació Internacional de Natació (FINA) ha decidit que a partir de l’any que ve aquest tipus de banyador no estarà permès. I el debat, que ja fa temps que dura, s’ha agreujat fins al punt que hi ha moltes veus que demanen que les marques aconseguides a Roma o bé s’anul·lin o bé es marquin amb un asterisc per a assenyalar que es van obtenir en condicions excepcionals. He de confessar que, personalment, no acabo de tenir l’opinió ben definida. Comprenc algunes de les raons dels qui estan en contra de l’ús d’aquest tipus de banyadors que deixen en no res les marques que fa poc van fer nedadors de la categoria d’Ian Thorpe, per exemple. Diuen que el pes de la tecnologia és excessiu. Tanmateix, la meva tendència natural em porta a acceptar aquest tipus d’ajudes tècniques als atletes. A mi em fa l’efecte que el que provoca tan de rebuig és l’espectacularitat dels avenços, que siguin tan de cop i tan nombrosos i que el pes del banyador sigui tan visible, gairebé ofensiu. Però no crec que tregui mèrit a cap dels nedadors que l’han usat, que com que han estat gairebé tots no han evitat que els millors guanyessin. Passa a tots els esports, tot i que de manera més discreta i indirecta. La indústria esportiva, la dels fabricants de materials, evoluciona constantment introduint millores que afavoreixen el rendiment de l’atleta. I afecta tant a les pilotes de futbol i les botes i samarretes dels futbolistes, com a les bicicletes dels ciclistes o els banyadors dels nedadors. Ja entenc que les federacions han d’elaborar reglaments que estableixin de manera clara els límits de què es pot usar i què no i en quines condicions, perquè la competició necessita normes iguals per a tots els participants. Però la qualitat de necessari no li resta arbitrarietat.
3 comentaris:
Des del meu punt de vista, haurien de ser rècords totalment vàlids. En TOTS els esports han evolucionat els materials utilitzats.
No es pot comparar, per exemple en ciclisme, el pes de la bicicleta del Bahamontes amb la del Contador. En futbol no pesaven el mateix les botes amb que jugava el Kubala que les que porta el Messi. En F1 no té res a veure el Ferrari del Fangio amb l'actual del Raikonen.....i així en tots els esports.
Aquests banyadors tindran més flotabilitat o no sé què, però diria que per aconseguir un rècord s'ha de nadar de valent. Exactament igual que s'ha fet tota la vida.
un debat, que a la natació i també en altres disciplines esportives, sorgeix massa freqüentment.
crec que aquesta mena de purisme de postal no té explicació. tot, la vida i l'esport, evoluciona a passes de gegant i posar-hi obstacles no té, pel meu gust, massa sentit.
Si ara no deixen portar aquest banyadors, no espodram batir els records. Crec que haurien d'anul·lar els records fets amb aquest banyador.
Publica un comentari a l'entrada