El camp de Cornellà – El Prat

Fa gairebé dotze anys, uns dies després de l’enderrocament de l’Estadi de Sarrià, vaig trucar a un amic meu per a no recordo exactament quina raó que avui ja no deu tenir cap mena d’importància. No era a casa i es va disparar el seu contestador automàtic. En aquella època s’havia posat de moda deixar missatges personalitzats, diguem-ne, que trenquessin l’estàndard deixeu el vostre missatge, després de sentir el senyal. Aquest amic meu és molt del Barça i molt de la broma i em va sorprendre amb un original: ho sento, no hi sóc, he anat a veure el solar de l’Espanyol. Probablement, qualsevol periquito que aquells dies l’hagués trucat, si no n’era molt amic, s’hagués ofès. Ho he recordat aquests dies en què l’Espanyol ha inaugurat de manera brillant el seu estadi de Cornellà – El Prat. Jo crec que la rivalitat esportiva és bona i necessària, encara que a vegades pot arribar a ser cruel i a ferir molt endins, perquè les alegries dels uns sovint es nodreixen de les desgràcies dels altres i de manera proporcional. La qüestió és sempre no traspassar determinades fronteres i saber relativitzar la importància del futbol, que per més que n’arribi a tenir, no deixa de ser un esport, una immensa collonada que ens ajuda a passar l’estona. Reconec que l’ocurrència d’aquell amic meu em va fer gràcia, tot i que no recordo haver compartit el mateix sentiment d’alegria per la desgràcia de l’Espanyol, d’haver de vendre’s el camp i anar-se’n de lloguer. De la mateixa manera, ara no tinc cap problema per felicitar els espanyolistes per la construcció del nou camp a Cornellà – El Prat. No hi he estat, però sembla un camp adequat a la mida i ambició del club. El camp és un pas que l’Espanyol havia de fer. Ara: per a mi, el seu problema és un altre. És d’identitat, tant esportiva com social. Els costa definir-se. És un problema que arrosseguen des dels orígens. Em fa l’efecte que sempre s’ha definit més a partir de l’oposició al FC Barcelona que no pas de valors propis, i aquesta és una manera de fer equivocada i complicadíssima de pair. El nou estadi els hauria de ser un punt d'inflexió.