El FC Barcelona ha mostrat en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya contra l’Athletic Club de Bilbao les mateixes virtuts que la temporada passada el van dur a guanyar el triplet de Lliga de Campions, Lliga espanyola i Copa del Rei. Ha guanyat per 1 a 2 a San Mamés, amb gols de Xavi i Pedro. Encara que ha hagut de remuntar el 1 a 0 amb què els bilbaïns es van avançar al marcador a les acaballes de la primera part, el cert és que ha dominat durant tres quartes parts del partit, amb el joc de pressió i control a què ens va acostumar la temporada passada, i ha creat prou ocasions com per haver obtingut un resultat molt més clar; Bojan i Alves van enviar dues pilotes al travesser i el porter basc Gorka Iraizoz es va fer un tip de treure pilotes de gol. Aquest resultat de 1 a 2 deixa el primer títol de la temporada, o el quart de l’anterior, a l’abast dels blaugranes. Diumenge al Camp Nou no han de tenir problemes per fer valdre el gol d’avantatge obtingut. És un resultat i un títol d’una transcendència molt més gran que no pas la importància objectiva del trofeu que hi ha en joc. I és que començant la temporada de la mateixa manera que la va acabar, mantenint la imbatibilitat aconseguida l’any passat, el Barça demostra a tots els seus rivals que segueix amb la mateixa fam de victòria i esperit de sacrifici que el van dur a triomfar en totes les competicions. I, a més a més, perquè aquest partit l’ha hagut d’afrontar amb nombroses baixes i les ha cobertes amb jugadors del planter sense que el joc de l’equip se n’hagi ressentit excessivament, demostra que l’aposta futbolística blaugrana es manté vigent i vàlida. És el primer partit oficial d’una temporada que estarà molt atapeïda de partits i que serà molt més intensa que no pas l’anterior; en només dues setmanes es juguen dos títols i al desembre un tercer. És molt aviat encara, però l’enfrontament contra l’Athletic Club és significatiu perquè no ha estat un partit jugat a ritme de pretemporada. I això que uns minuts abans havíem vist córrer el jamaicà Usain Bolt els 100 metres en 9:58!
1 comentari:
la temporada passada va acabar a ritme de persistència. aquesta ho fa al de la solvència.
Publica un comentari a l'entrada