Per a triomfar a l’esport no n’hi ha prou amb l’esforç, la disciplina, el treball, el talent, etc., qualitats que són imprescindibles per a arribar i consolidar-se a l’elit de qualsevol disciplina esportiva, però que no són suficients. Cal, a més a més, ser al lloc adequat en el moment oportú. És un tòpic, però és veritat. I, encara, també fa falta que no hi hagi cap competidor que et barri el pas d’una manera infranquejable. En el futbol, i en alguna altra disciplina, aquesta darrera circumstància és especialment rellevant pel que fa els porters. L’Antoni Ramallets, probablement el millor porter que ha defensat mai la samarreta del FC Barcelona, deia mentre era el suplent de Velasco, que el dia que aconseguís ser titular ja no deixaria de ser-ho. Li va costar arribar-hi, però l’any 1949 Velasco es va lesionar greument en un ull, el va substituir i l’Antoniu va ser el porter titular del Barça fins a retirar-se el 1961. Ara, l’Albert Jorquera no es retira però deixa el FC Barcelona i fitxa pel Girona, l’equip del costat de casa seva, que és a
dijous, 27 d’agost del 2009
Albert Jorquera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bonic post. Jorquera venía una mica just de nivell pel FCB, crec.
potser sembla que són valors en desús però el treball amb humilitat i l'amor a un equip són els trofeigs dels que, crec, més orgullós se'n ha de sentir l'albert jorquera.
Publica un comentari a l'entrada